ROBERT WHITMAN. Playback
MACBA
Del 15 de setembre de 2005 al 8 de gener de 2006
Informació sobre l'exposició que el MACBA dedica
a Robert Whitman, un artista que va saber incorporar tot una sèrie
de recursos, poc habituals en aquell moment, a les seves creacions
per tal d'aconseguir una atmòsfera que inquieta i impacta
a l'espectador.
SOBRE ROBERT WHITMAN I L'EXPOSICIÓ PRESENTADA
Whitman, un dels primers en un cercle heterogeni d’artistes
que va adoptar el naixent llenguatge de la performance, va idear
un estil personal distintiu. Les seves obres per al teatre es
distingien per una fantasmagoria poètica i fugitiva. Per
destil·lar el que és il·lusori i el que és
real dins d’un món físic oníric, va
fer servir projeccions per mitjà d’una sèrie
de recursos, que anaven des de la projecció d’ombres
fins a les diapositives i les pel·lícules. El cinema
mut i les formes teatrals de tipus ritualista i atàvic
van inspirar la visió al·lucinada de Whitman.
Amb les performances de Whitman de la primeria dels seixanta
va coincidir la realització d’un grup de mitja dotzena
d’escultures, que va batejar amb el nom de Cinema Pieces.
En aquestes peces, la projecció fílmica anima objectes
quotidians. No es tracta de cinema documental: l’espectador
sempre és conscient dels procediments cinematogràfics,
a causa de l’ús hàbil per part de l’artista
de recursos tècnics. Whitman combina tècniques cinematogràfiques
(el primer pla i el zoom) per aconseguir una intimitat, amb mitjans
esculturals (situacions en temps i espai real), per facilitar
un contacte directe.
Més endavant, va recórrer a enginyers, científics
i especialistes similars per explorar les possibilitats de fondre
efectes òptics i representacions de la realitat. En l’evolució
de Whitman va tenir un paper essencial la seva convicció
creixent de la imminent possibilitat d’un maridatge entre
l’art i la tecnologia, una convicció àmpliament
compartida en aquella època. Les noves aliances entre artistes
interessats per l’electrònica i científics
atrets per la possibilitat de treballar en projectes interdisciplinaris
va configurar el clima estètic de l’últim
tram de la dècada. Aquestes conviccions van impulsar l’associació
Experiments in Art and Tecnology (EAT), fundada al setembre del
1966 per Whitman, l’artista Robert Rauschenberg i els científics
Fred Waldhauer i Billy Klüver.
Per a Whitman, la tecnologia només ha estat un mitjà
per a una finalitat. No té cap importància si en
una obra en concret es fa servir un hardware avançat, materials
de segona mà improvisats, o simplement paper i grafit.
El que compta són les relacions abstractes subjacents que
defineixen i individualitzen una experiència –color,
forma, ritme, estructures espacials i temporals–, condensades
i destil·lades totes elles en la definició de Whitman
de la “imatge” implícita.
Aquesta retrospectiva estudia les obres d’aquest influent
període de la trajectòria de Whitman, des de la
primeria dels seixanta fins al final dels setanta, exposades molt
poques vegades, i reivindica no sols la seva presència,
sinó també la seva vigència i oportunitat
en un clima estètic dividit per la introducció de
tecnologies cada vegada més noves. Això no obstant,
l’exposició Playback té un interès
addicional: presenta l’obra de Whitman com el paradigma
d’un tipus d’inventiva basada més en l’enginy
d’uns recursos poètics que no pas en els “trucs
tecnològics”.
|
Notes biogràfiques
Robert Whitman va néixer a Nova York el 1935. Va estudiar
literatura a la Rutgers University del 1953 al 1957, i història
de l’art a la Columbia University el 1958. Al final dels
anys cinquanta va començar a presentar performances, entre
les quals s’inclouen les seves innovadores obres American
Moon (1960) i Prune Flat (1965), i a exposar els seus treballs
multimèdia en alguns dels espais experimentals més
influents de Nova York. Juntament amb els científics Fred
Waldhauer i Billy Klüver i l’artista Robert Rauschenberg,
Whitman va fundar, el 1966, Experiments in Art and Technology
(EAT), una associació heterogènia que organitzava
col·laboracions entre artistes i científics. Va
fer exposicions individuals en el Jewish Museum, Nova York (1968),
el Museum of Contemporary Art, Chicago (1968), o el Museum of
Modern Art, Nova York (1973). DIA va organitzar una retrospectiva
de les seves obres teatrals el 1976. Alguns dels seus projectes
teatrals també han visitat diversos espais europeus, com
ara el Moderna Museet, Estocolm (1987 i 1989), i el Centre Pompidou,
París (2001 i 2002).
|
