 |
| |
| HASTA
DONDE LOS PIES ME LLEVEN |
| |
 |
| |
| |
L’emocionant epopeia d’un soldat alemany fugitiu
d’un camp de treball a Sibèria és tan
sols el punt de partida per a la profunda reflexió
sobre l’amor, el perdó i la clemència,
la força de voluntat i la capacitat de supervivència
de l’ésser humà que el realitzador alemany
Hardy Martins proposa en l’adaptació
cinematogràfica del best-seller Hasta donde
los pies me lleven.
Amb un marcat aire èpic, hereu directe dels films de
David Lean (l’ombra de Doctor Zhivago és allargada),
Hardy Martins mostra aquí la peripècia de Clemens
Forell, un soldat alemany que després de la Segona
Guerra Mundial és obligat a complir 25 anys de treballs
forçats en una mina de plom de Sibèria. El seu
periple comença amb un angoixant viatge en tren cap
a un camp de concentració, en una situació tristament
coneguda que aquí pren una nova dimensió en
tractar-se dels propis militars alemanys i no de jueus innocents
els que es converteixen en víctimes dels abusos, la
crueltat i la injustícia humana. I aquest insòlit
canvi de perspectiva és el que dota el film de gran
part del seu significat.
En més de dues hores i mitja de metratge, Martins mostra
les desventures del soldat Forell: els abusos al camp de concentració,
la seva intrèpida fugida de la mina i el llarg camí
a la recerca de la llibertat a través de la glaçada
estepa siberiana. El soldat avança mogut per la força
de voluntat i una sola idea, tornar al costat de la seva família
i conèixer el fill que no va arribar a veure néixer.
En el camí, tindrà temps per conèixer
de ben a prop l’amistat i la traïció, però
sobretot el perdó, representat en la figura d’un
jueu que decideix ajudar, després de tot, un soldat
alemany capaç de justificar la seva complicitat en
l'horror nazi; i també la clemència, de la mà
del responsable del camp de treball rus, amb qui s’estableix
una mena de joc del gat i la rata i a qui Forrell, després
d’una desesperada i fracassada fugida, li acabarà
devent la vida.
|
| |
|
|
Autor d'aquesta notícia: Judith Vives
Novembre de 2004
Podeu llegir altres comentaris i opinions de Judith
Vives a la bitàcola: Espai
Isidor
|
|
| |
| |
El Fòrum de conversa
de CiutatOci.com
|
Podeu donar la vostra opinió
sobre aquesta notícia o sobre qualsevol
altra qüestió al Fòrum de CiutatOci.com.
Hi ha fòrums sobre totes les seccions:
art, còmic, cinema, música, festes
i tradicions, teatre, literatura.
Pots posar-te al corrent de moltes opinions i
notícies. Participa
en el Fòrum! |
| |
|
| |
|
|
| |
|
|
|
