Tothom entén que les normatives
s'han de complir, però també seria raonable
esperar un esperit de col·laboració per evitar
el tancament definitiu d'un local especial. Les institucions
quan volen tenen molta flexibilitat tal i com s'ha demostrat
en altres casos.
El cinema Maldà era l'única sala on es
conservava la tradició de la doble sessió
i a sovint amb una programació molt ben triada.
Crec que qualsevol persona a qui li agradés molt
el cinema a Barcelona ho ha de veure com una mala notícia.
Així doncs, desitjo sort a les persones que treballen
en el cinema Maldà i espero que la situació
aconsegueixi reconduir-se. Està molt bé
que una ciutat tingui una gran oferta en multisales, en
cafeteries en règim de franquícia, tavernes
irlandeses i altres serveis estàndards que es poden
trobar a qualsevol ciutat occidental, però si una
ciutat vol tenir personalitat pròpia calen locals
especials com ho eren el teatre Malic, el Molino o d'altres
ja desapareguts. El Cinema Maldà és un d'aquests
llocs que donen personalitat a la ciutat amb una programació
i una manera de ser diferents.