Tothom entén que les normatives s'han de complir, però també seria raonable esperar un esperit de col·laboració per evitar el tancament definitiu d'un local especial. Les institucions quan volen tenen molta flexibilitat tal i com s'ha demostrat en altres casos.

El cinema Maldà era l'única sala on es conservava la tradició de la doble sessió i a sovint amb una programació molt ben triada. Crec que qualsevol persona a qui li agradés molt el cinema a Barcelona ho ha de veure com una mala notícia.

Així doncs, desitjo sort a les persones que treballen en el cinema Maldà i espero que la situació aconsegueixi reconduir-se. Està molt bé que una ciutat tingui una gran oferta en multisales, en cafeteries en règim de franquícia, tavernes irlandeses i altres serveis estàndards que es poden trobar a qualsevol ciutat occidental, però si una ciutat vol tenir personalitat pròpia calen locals especials com ho eren el teatre Malic, el Molino o d'altres ja desapareguts. El Cinema Maldà és un d'aquests llocs que donen personalitat a la ciutat amb una programació i una manera de ser diferents.