C.S.A. CONFEDERATE STATES OF AMERICA

Article d'opinió sobre la pel·lícula

Com seria la història dels Estats Units si els confederats haguessin guanyat la Guerra de Secessió? Abraham Lincoln no s’asseuria majestàtic al Memorial que porta el seu nom, el Dixie seria ara l’himne nacional i la potència americana tindria el format d’un imperi tropical, amos de l’imperi sudamericà del sucre. Els americans s’haurien aliat a Hitler i un mur de cotó separaria els Estats Confederats dels seus veíns canadencs, perillosos acollidors dels esclaus negres dissidents.

Els esclaus serien el pilar de la societat confederada… Les mammys i els oncles Tom cuinarien, netejarien, fins i tot criarien els polidets fills de les famílies blanques. I les famílies, agraídes, els comprarien regals per la seva bona conducta: un atractiu collar perquè no s’escapi de casa. Perquè on pot estar millor un esclau negre que esclavitzat en una fabulosa casa unifamiliar confederada? Si fins i tot serien protagonistes de divertides telecomèdies, i posarien el seu rostre a les marques de diversos productes: el dentífric negrito, les cigarretes afro.

Amb finíssima ironia, el realitzador Kevin Willmott elabora un seguit d’hipòtesis històriques en el fals documental Confederate States of America Confederate States of America (C.S.A.), un film realitzat sota l’ampara d’Spike Lee i que s’ha estrenat en sales comercials després de passar per la potent secció de Noves Visions del passat Festival de Sitges. A CSA, Willmott parteix de la pregunta "que hauria passat si…" per realitzar un exercici de reconstrucció històrica en el que arriba a conclusions tan impactants com ara que l’esclavitut seria ara el pilar d’una societat on els republicans es farien dir demòcrates i els demòcrates serien perillosos ideòlegs de la "dreta" radical. Fins i tot les pel·lícules s’haurien vist modificades pel curs de la història i, avui en dia, els arguments de Lo que el viento se llevó i El nacimiento de una nación serien ben diferents.

Willmot farceix el film de recursos televisius i així, per exemple, comença amb una irònica advertència confederada sobre la poca credibilitat del documental -" està produit pels britànics", no és la "versió oficial"- i s'interromp, com qualsevol programa, per donar pas a la publicitat. Els anuncis es converteixen llavors en un inquietant retrat de la societat ultraconservadora i esclavista en la que pressumiblement s’haurien convertit els Estats Units si el resultat de la batalla de Gettysburg hagués estat diferent.