| Dimarts 2 d’agost
The Pilgrim / El peregrino, Charles Chaplin, 1923, 47’,
35 mm, VOSE
Charlot s’escapa de la presó i arriba disfressat
de capellà a una ciutat petita, on el confonen amb el nou
vicari. A partir d’aquest equívoc, en el seu últim
curt Chaplin fa una sàtira del puritanisme i la vida provinciana,
plena d’imatges memorables sobre la confusió d’identitats.
El pla final, en què s’allunya amb un peu a banda
i banda de la frontera entre els Estats Units i Mèxic,
tindrà un ressò tardà a Ariel de Kaurismäki.
Ariel, Aki Kaurismäki, 1988, 74’, 35 mm, VOSE
Quan es tanca la mina en què treballa, un obrer inicia
un viatge per Finlàndia, durant el qual pateix diversos
infortunis que el porten a la presó. En el seu cinema,
Aki Kaurismäki ha filmat amb ironia i laconisme una Finlàndia
imaginària, melangiosa i alcoholitzada, molt allunyada
del benestar: una de les encarnacions més àcides
i profundes de l’existència dels marginats.
Dimecres 3 d’agost
A Scene at the Sea / Escena frente al mar, Takeshi Kitano, 1991,
100’, 35 mm, VOSE
En la seva pel·lícula més austera i minimalista,
Takeshi Kitano narra les aventures –allunyades de tota èpica–
d’un sordmut que intenta convertir-se en campió de
surf. Però per mitjà d’un distanciament irònic
que revisa, depura i elideix els llocs comuns de les pel·lícules
de Hollywood sobre superacions juvenils, la pel·lícula
aviat esdevé una lleu història d’amor entre
el noi i una noia també sordmuda.
Dijous 4 d’agost
La terra vista dalla luna, Pier Paolo Pasolini, 1966, 31’,
BetaSP, VOSE
Després d’haver perdut la seva dona i la seva mare,
respectivament, Totò i el seu fill Miaou busquen una dona
que se n’ocupi. Després d’infructuoses i còmiques
recerques, troben una bonica sordmuda que sembla la dona ideal.
Es tracta d’un conte colorista amb una moral que apareix
en un rètol final: “Estar viu o mort és el
mateix”, i que manifesta la influència que va tenir
el cinema de Chaplin en l’obra de Pasolini.
Palombella rossa, Nanni Moretti, 1989, 90’, 35 mm, VOSE
Nanni Moretti interpreta un amnèsic que, al llarg d’un
partit de waterpolo, recupera a poc a poc els seus records. Les
evocacions de la seva adolescència o de la seva activitat
com a diputat comunista es van barrejant tant a la seva memòria
com en la insòlita llibertat de to d’un film que
intercala la sàtira ideològica, la burla i el musical,
i ofereix una visió extravagant de la política i
els mitjans de comunicació.
Dimarts 9 d’agost
Two Tars / Un par de marinos, James Parrot, 1928, 20’,
16 mm, VOSE
Laurel i Hardy interpreten dos mariners que lloguen un cotxe i
conviden dues noies a fer una passejada pel camp. El trajecte
queda interromput contínuament per problemes amb altres
conductors i per un gran embús final. Reconegut com un
dels grans curts còmics, Un par de marinos mostra un acabat
equilibri entre els gags i la intensitat creixent de les destruccions.
Nuts in May, Mike Leigh, 1976, 84’, DigiBeta, VOSE
Mike Leigh va realitzar diverses pel·lícules per
a la BBC, ja clàssiques per la seva aguda sàtira
de la societat britànica i el seu costumisme de caràcter
grotesc. A Nuts in May, una parella de vegetarians d’ecologisme
passat de moda planegen fins al mínim detall les seves
vacances en un càmping, però les seves previsions
aviat queden estroncades per múltiples desastres i pels
conflictes amb alguns veïns de tenda de campanya.
Dimecres 10 d’agost
Cocorico! Monsieur Poulet, Jean Rouch, 1974, 90’, BetaSP,
VOSE
Jean Rouch va realitzar un cinema basat en la complicitat amb
els intèrprets –sovint també guionistes–,
la improvisació i les digressions narratives. Així,
en el seu film més humorístic, Cocorico! Monsieur
Poulet, parteix d’un fet real –un dels actors era
comerciant ambulant de pollastres– per explicar les aventures
de tres amics que viatgen pel Níger amb un vell 2 CV, en
un trajecte farcit d’esdeveniments insòlits.
Dijous 11 d’agost
Cul-de-sac / Callejon sin salida, Roman Polanski, 1966, 106’,
35 mm, VOSE
Després d’un atracament frustrat, un gàngster
esquerp i el seu company moribund es refugien en un castell al
costat de la costa en què viu un neuròtic industrial
i la seva dona francesa. Mentre esperen que el seu cap vagi a
buscar-los, les relacions amb la parella es van enterbolint, i
el fil deriva cap a la comèdia negra, propera al teatre
de l’absurd, plena dels elements grotescos, cruels i satírics
propis de Polanski.
Dimarts 16 d’agost
L’école des facteurs / Escuela de carteros, Jacques
Tati, 1947, 15’, DVD, VOSE
El curt de Jacques Tati és un esbós de Día
de fiesta, en què s’expliquen les matusseres anades
i vingudes d’un carter que reparteix el correu amb bicicleta
per un poble i la seva rodalia. En la seva condició d’esborrany
de l’obra futura, mostra com Tati va anar configurant el
seu cinema a partir de l’observació dels gestos,
les paraules i els rituals de la gent, que va sotmetre a un mesurat
procés d’estilització figurativa.
Les favoris de la lune, Otar Iosseliani, 1984, 101’, DVD,
VOSE
Otar Iosseliani filma en forma de fuga musical, amb un estil melangiós
i irònic inspirat en Tati, l’encreuament de diferents
històries que s’esdevenen a París i que graviten
al voltant de petits successos delictius. És un film coreogràfic,
de ritme minuciós format a partir dels desplaçaments
per la ciutat i d’una incisiva i depurada observació
dels mecanismes de la societat i la seva divisió de classes.
Dimecres 17 d’agost
Lásky jedné plavovlásky / Los amores de
una rubia, Milos Forman, 1965, 83’, 35 mm, VOSE
En un ball de poble, una noia jove coneix un músic que
decideix visitar al cap d’uns dies. Quan arriba a la ciutat,
ell encara no és a casa i l’ha d’esperar en
companyia dels pares del noi. Amb aquesta pel·lícula,
Forman filma una agredolça crònica sentimental que
suposa una reeixida barreja d’apunt documental, gairebé
sociològic, i de distorsió satírica, en registres
que de vegades es fonen i d’altres contrasten bruscament.
Dijous 18 d’agost
Il Bidone / Almas sin conciencia, Federico Fellini, 1955, 104’,
35 mm, VOSE
Prenent com a protagonista un actor americà de pel·lícules
de gàngsters, Fellini segueix les peripècies de
tres desgraciats delinqüents que es rabegen amb els més
pobres i marginats. Però el mal i la culpa al final també
fereixen les ments més miserables. La suposada ingenuïtat
de les mascarades traça una crònica desoladora,
entre la comèdia negra i el realisme cru, que culmina de
manera patètica i descarnada.
Dimarts 23 d’agost
Vincent (1982, 7’) i Frankenweenie (1984, 24’), Tim
Burton, 35 mm, VOSE
En aquests curts, Tim Burton mostra les seves filiacions cinèfiles
a través d’imaginatives paròdies del gènere
fantàstic. Vincent, narrada en vers, és la història
d’un nen de set anys que somia de ser Vincent Price i viure
una pel·lícula de terror. A Frankenweenie, Victor
Frankenstein, un nen de deu anys, aconsegueix fer ressuscitar
el seu gos mort, que serà repudiat com un monstre pels
veïns.
Sherlock Junior / El moderno Sherlock Holmes, Buster Keaton,
1924, 45’, 35 mm, VOSE
A Sherlock Junior, Keaton encarna un projeccionista que es queda
adormit i somia que és un detectiu i que entra a la pantalla
cinematogràfica per conquerir la noia que estima. A partir
de la paròdia del gènere policíac, Keaton
crea una bellíssima imatge còmica de la manera en
què el món es transforma per mitjà del cinema,
que apareix com un espai de metamorfosis infinites obert als somnis
i desitjos.
Dimecres 24 d’agost
Six O’clock News, Ross Mc Elwee, 1997, 113’, DigiBeta,
VOSE
Després del naixement del seu fill, Ross Mc Elwee es comença
a obsessionar amb les notícies televisives de les sis de
la tarda i decideix investigar quines històries reals hi
ha al darrere d’aquelles imatges. És un documental
en primera persona, que alterna la crònica dramàtica
amb apunts humorístics sobre la fràgil posició
de l’individu que observa des de la distància com
la televisió fabrica la realitat.
Dijous 25 d’agost
On the Air / En el aire, David Lynch, 1992, 30’, BetaSP,
VOSE
D’aquesta sèrie estranya i esbojarrada de David Lynch,
plena de personatges excèntrics i amb un estil proper al
món dels cartoons, només se’n van poder fer
set capítols. En aquesta sessió es mostra el primer
i el millor d’ells, que va dirigir el mateix Lynch i en
el qual es narra la primera emissió d’un show televisiu,
realitzat entre constants despropòsits que, de manera paradoxal,
acaba sent el motiu del seu èxit.
Hellzapoppin / Loquilandia, Henry C. Potter, 1941, 84’,
35 mm, VOSE
Un jove escriptor vol posar en escena un espectacle, del qual
veiem tot el procés caòtic, que dóna peu
a una sarcàstica i absurda comèdia sobre el cinema
dins el cinema que subverteix els mecanismes narratius convencionals
de Hollywood. Els dos protagonistes, Olsen i Johnson, van adaptar,
d’aquesta manera, la comèdia musical amb la qual
havien triomfat a Broadway en una pel·lícula la
influència de la qual s’estén fins a la sèrie
de Lynch.
|
