HOTEL RWANDA
Article d'opinió sobre la pel·lícula
El sagnant conflicte entre hutus i tutsies que l’any
94 va causar més d’un milió de morts a Ruanda
arriba per primera vegada al cinema en una d’aquelles
pel·lícules que es qualifiquen de «necessàries»
precisament pel seu valor documental i de recuperació
de la memòria històrica. Hotel Rwanda és,
en aquest sentit, una pel·lícula absolutament
obligatòria, que redescobreix un conflicte que, tot i
ser força recent, semblava caigut en un lamentable oblit.
Terry George ha optat, en la seva segona pel·lícula
per explicar el conflicte ruandès des del punt de vista
de Paul Rusesabagina, el gerent d’un hotel de luxe, d’origen
hutu, que va refugiar al seu hotel milers de tutsies que semblaven
condemnats a una mort segura. La peripècia d’aquest
home –interpretat amb gran intensitat per Don Cheadle–
que aprofita el seu poder i contactes per ajudar els altres
recorda en molts aspectes a Oskar Schindler, el nazi que va
salvar milers de jueus i que Spielberg va convertir en l’heroi
d’un dels seus films.
Com a La llista de Schindler, Hotel Rwanda també exalta
les virtuts humanitàries de Rusesabagina –que ha
fet d’assessor per al film– i en dissimula els defectes
i contradiccions. Però al film se li perdona, perquè
mostra amb corprenedora duresa i gran capacitat pedagògica
uns fets inexplicables i intolerables, i ens recorda des del
primer fins a l’últim minut de metratge que girar
la cara als conflictes que aparentment no tenen res a veure
amb les nostres vides també ens converteix en còmplices
de la barbàrie.
