KINSEY
Article d'opinió sobre la pel·lícula
A Kinsey, el director Bill Condon pren com a excusa la biografia
del biòlèg i sexòleg que als anys cinquanta
va estudiar els usos i costums sexuals dels nord-americans per
parlar, en realitat, d’alguns temes com ara l’homosexualitat,
que encara continuen sent tabú a dia d’avui. I,
per extensió, denuncia també el retorn a la moralitat
extremadament conservadora que s’està vivint actualment
als Estats Units.
Excessivament sotmesa a les convencions del biopic més
trillat, Kinsey proposa, malgrat tot, alguna solució
formal que treu la pel·lícula del seu encotillament
i n’eleva l’interès. Així, resulten
interessants els fragments de l’entrevista personal al
propi Kinsey, que va servir de prova pels enquestadors que van
col·laborar en el seu estudi i que permet no només
aprofundir en alguns detalls de la vida d’aquest científic,
sinó que al mateix temps posa en evidència molts
dels tabús que encara avui existeixen en qüestions
sexuals.
Bill Condon, que va destacar amb el seu anterior film "Dioses
y monstruos", potser s’aferra massa als paràmetres
narratius habituals dels biopics per mostrar el procés
que va portar a Kinsey des de la seva infància marcada
per una fèrria educació protestant fins a convertir-se
en un pioner pel que fa als estudis sobre la sexualitat humana.
Durant tot el metratge el realitzador afronta aquest tema sense
vergonya, i el planteja amb una claredat i franquesa poc habitual
en el cinema comercial americà (amb moments tan brillants
com la confessió d’una dona que accepta la seva
tendència homosexual).
Condon, que mostra durant tota la pel·lícula
els avenços en l’estudi científic de la
sexualitat humana que va realitzar Kinsey, no se n’oblida
tampoc de parlar dels sentiments que tant hi tenen a veure.
En aquest sentit, es reserva per al final una reflexió
sobre l’amor en una escena que té lloc en un bosc
de sequoies i que constitueix, al mateix temps, un entranyable
homenatge a Vertigo.
