LA INTÉRPRETE
Article d'opinió sobre la pel·lícula
No resulta difícil entendre perquè el director
Sidney Pollack ha aconseguit rodar la seva nova pel·lícula,
La intérprete, a l’interior de la seu de les Nacions
Unides a Nova York, un curiós honor que li va ser nega-t
fins i tot a Alfred Hitchcock. La institució que lidera
Kofi Annan no s’ha pogut negar davant un thriller polític
tan correcte ideològicament i, sobretot, que deixa tan
bé aquesta organització.
El guió de d’Steven Zailian, Charles Randolph
i Scott Frank està calculat al milímetre per justificar
el missatge final del film, que canta les excel·lències
de les Nacions Unides i apela clarament pel paper de la diplomàcia
com a única via per a la resolució de conflictes
po-lítics i socials. La complexa trama de la pel·lícula,
però, també inclou una dissimulada crítica
al sistema i una trista història d’amor impossible
entre dos personatges marcats per la pèrdua.
Pollack torna a demostrar que és un artesà amb
anys i anys d’ofici amb aquesta intriga política
de línies clàssiques i sustentada en dues sòlides
interpretacions: la d'un contingut Sean Penn i, sobretot, la
de Nicole Kidman. La intérprete és una pel·lícula
de les d’abans, de notable correció i elegància,
sense efectismes però amb prou nervi com per fer-se atractiva
per a l'espectador actual i per caure en gràcia entre
el públic més progressista gràcies a un
missatge clar però mesurat i prudent per no molestar
la ONU ni tampoc el govern dels Estats Units.
