LARGO DOMINGO DE NOVIAZGO
Article d'opinió sobre la pel·lícula
Amb "Largo domingo de noviazgo" Jean Pierre Jeunet
no ho tenia fàcil. Després del colossal èxit
del seu anterior film, Amélie, havia de trobar un projecte
capaç de satisfer els admiradors de la dolça franceseta
i, al mateix temps, demostrar que la seva carrera no s'havia
acabat amb aquell film.
Jeunet ha jugat una carta arriscada, ja que el seu nou film
compta amb el mateix equip, els mateixos secundaris i, sobretot,
la mateixa protagonista -Audrey Tatou- de l'exitós film
que l'ha consagrat mundialment. I se n'ha sortit prou bé
tractant-se d'una maniobra tan difícil, ja que ha rodat
una pel·lícula amb prou tocs de fantasia per emparentar
Largo domingo de noviazgo amb Amélie i, alhora, amb nous
elements, com ara la introducció del drama i del final
agredolç, com per captar espectadors que esperaven que
Jeunet els sorprengués. I realment sorprèn un
film que està dotat d'aquell ingenu optimisme d'Amélie
però que, al mateix temps, conté imatges de gran
duresa, com la del jove soldat que embogeix quan un company
li esclata -literalment- al costat.
Tot i això, Largo domingo de noviazgo és una
pel·lícula irregular, que pateix d'un greu excés
de metratge i també d'una certa reiteració de
gags superficials (l'aparició del carter o la protagonista
tocant la tuba s'arriben a fer pesats). Però, al mateix
temps, és una pel·lícula honesta, amb un
missatge molt clar i contundent sobre les conseqüencies
fatals que la guerra té en les persones.
Director: Jean Pierre Jeunet
Intèrprets: Audrey Tatou, Gaspard Ulliel, Jean Pierre
Becker.
