MILLION DOLAR BABY
Article d'opinió sobre la pel·lícula
Million Dollar Baby, la pel·lícula que li ha
valgut a Clint Eastwood el seu segon Oscar –molt merescut–
com a director, s’ambienta en el món de la boxa,
que es converteix en una gran metàfora sobre la lluita
existencial dels seus personatges.
Eastwood els presenta en una esplèndid primer acte que
transcorre pràcticament tot dins el quadrilàter
del ring: Frankie, un entrenador de boxa marcat per un passat
del qual coneixem poques dades però suficients per entendre
el pes de la culpa que suporta aquest vell perdedor; i Maggie,
una jove que somia a convertir-se en campiona de boxa com a
única sortida a una vida que sembla destinada al fracàs.
Un inesperat gir de guió marca l’inici del segon
acte de Million Dollar Baby. És un segon acte més
fosc, més ambigu, molt més dolorós i al
mateix temps ple de profundes reflexions sobre la vida i la
mort, sobre l’èxit i el fracàs, sobre la
culpa i la redempció, i sobre la capacitat redemptora
de l’amor.
Eastwood evoca en aquest film L’home tranquil, i com
en aquesta pel·lícula de John Ford, el protagonista
també acabarà trobant el seu propi Innisfree.
La narració sota la veu de Morgan Freeman –el tercer
en aquest triangle impossible de perdedors– es converteix
en el fil conductor d’aquest relat d’escriptura
clàssica i posada en escena sòbria i elegant,
puntejada per les notes d’una senzilla melodia i de la
qual també destaca una eloqüent fotografia en clarobscur.
Director: Clint Eastwood
Intèrprets: Clint Eastwood, Hillary Swank, Morgan Freeman
