Aquests dies Tailàndia és tristament notícia pels efectes devastadors de la natura. El desastre del sud-est asiàtic arriba justament en un moment en què Tailàndia començava a donar-se a conèixer a casa nostra a nivell cinematogràfic: en un fet sense precedents, aquest mes de desembre coincideixen als cinemes dos títols d’aquesta nacionalitat, l’estrany biopic Beautiful Boxer i ara també Ong Bak, dos films que tenen les arts marcials i més concretament la boxa tailandesa (o muay thai) com a tema central.

Ong Bak arriba a les sales catalanes amb un cert retard, ja que el film es va poder veure, en una celebrada projecció, al Festival de Cinema de Sitges del 2003. Es tracta d’una gran producció tailandesa d’acció pura i dura en la qual el protagonista, l’actor Tony Jaa –a qui ja s’està promocionant internacionalment com la nova gran estrella de les arts marcials tailandesa– s’ha d’enfrontar a una colla de gàngsters que han robat el cap d’un buda amb poder màgics. Aquest escarit punt de partida argumental és l’excusa per a un seguit de seqüències d’acció, impressionants persecucions i espectaculars combats de muay thai rodats amb agilitat i amb un ritme trepidant que difícilment poden deixar l’espectador indiferent.

Ong Bak és, literalment, una festa de les guitzes i les espectaculars coreografies de lluita. El film és tan àgil, fresc i divertit, que tant pot emocionar els seguidors més fidels de les arts marcials com entretenir aquell públic que mai abans no hauria gosat veure un film d’aquest gènere.