PALMARÈS DE LA 53a EDICIÓ
DEL FESTIVAL DE SAN SEBASTIÁN
Un festival en hores baixes
Article d'opinió de cinema
El discutit palmarès de la 53ª edició del
Festival de San Sebastián, que es va donar a conèixer
el passat dia 24 de setembre, és un viu reflex del que
ha estat, aquest any, la programació de la secció
oficial del certamen. Títols molt discrets i menors amb
molt poques propostes realment dignes de ser mencionades han obligat
al jurat, presidit per l’actriu Angelica Huston, a rebuscar
entre un material que no ha arribat, ni de bon tros, als nivells
de qualitat d’altres grans festivals de cinema com els de
Cannes, Venècia, o fins i tot edicions anteriors de San
Sebastián.
La poca qualitat de les pel·lícules a competició
és un símptoma de la crisi que atravessa, per una
banda, el cinema europeu, que ha contribuit al festival amb productes
molt conservadors, poc originals i mancats d’idees i frescor.
Però també s’ha posat en evidència
la capacitat dels programadors del certamen per a definir una
línia de programació clara i per a realitzar una
aposta decidida per un cinema més arriscat i valent.
Ja ho va avançar la pròpia Angelica Huston quan
només portava alguns dies en el festival, que les pel·lícules
que més l’havien sorprès provenien de dues
cinematografies molt concretes: la oriental i la llatinoamericana.
I precisament han estat pel·lícules d’aquestes
procedències les que han acaparat el palmarès. Així,
per una banda, la pel·lícula argentina Iluminados
por el fuego, una visió sobre la guera de les Malvines
dirigida per Tristán Bauer, s’ha emportat el premi
especial del jurat per “transportar amb emoció i
intel·ligència el tràgic sensesentit de la
guerra i l’efecte de la memòia en una experi`encia
dolora en la vida quotidiana de la gent”. D’altra
banda, el film xinès Sunflower (El girasol), de Zhang Yang,
ha guanyat els premis de millor Director i millor Fotografia per
un film secundari que repassa la història de la Xina comunista
fins a l’actualitat a través de la vida d’una
família.
El cinema europeu ha acaparat el premi gros. Així, la
Concha de Oro ha recaigut en una petita pel·lícula
txeca titulada Algo parecido a la felicidad, de Bohdan Sláma.
Aquest film, que va ser rebuda amb diversitat d’opinions
entre la crítica especialitzada, va captivar en canvi al
jurat, que també ha premiat la seva protagonista, Ana Geislerová,
amb el premi a la millor actriu. El millor actor, incomprensiblement,
ha anat a parar al jove Juan José Ballesta, el recordat
nen protagonista d’ El bola, i que només uns dies
abans anava explicant a les entrevistes la poca dificultat que
resultava per a ell interpretat el personatge de 7 vírgenes
que li ha reportat aquest premi.
Més que incomprensible, és indignant que el premi
al millor guió hagi anat a parar a la pel·lícula
alemana Summer in Berlin, una inversemblant tragicomèdia
plena d’acudits grollers que va fer qüestionar a molts
els criteris de selecció del festival, i que ha deixat
fora del palmarès altres títols amb guions molt
millors, com és el cas del de A cock and a bull, la nova
i divertida pel·lícula de Michael Winterbottom,
i que ha quedat sense premi tot i ser una de les favorites de
crítica i públic.
|
