SITGES 2005, UN PALMARÈS
DE REGUST ORIENTAL
Article d'opinió sobre cinema
Com era de preveure, el palmarès de la 38ena edició
del Festival de Cinema ha tingut un marcat accent oriental i,
exceptuant la sorpresa del premi a la millor pel·lícula,
que ha recaigut en la nordamericana Hard Candy, la majoria de
premis grossos han anat a parar a films del continent asiàtic.
Només el thriller psicològic Hard Candy, dirigida
per David Slade va aconseguir imposar-se per sobre el cinema oriental
desplaçant a darrera hora i contra tot pronòstic
la que sonava com a gran favorita, la taiwanesa El sabor de la
sandia, de Tsai Ming Liang.
Hard Candy, que ha estat definida com una caputxeta ferotge,
és un thriller provocador centrat en dos personatges, un
fotògraf en la trentena que coneix a una insinuant lolita
de 14 anys, i entre els quals s’inicia una relació
marcada per la venjança. Hard Candy es va emportar també
el premi al millor guió i el públic.
La que va sonar com a més ferma candidata al premi gros,
El sabor de la sandía, es va haver de conformar amb el
premi especial del jurat i el premi al millor actor, Lee Kang-sheng,
per la seva curiosa i desvergonyida interpretació d’un
singular actor porno en aquesta indescriptible pel·lícula
de Tsai Ming Liang, que va suscitar el mateix grau de passions
i adhesions com d’abandonaments de la sala en el moment
de la seva projecció. El film, amb poquíssims diàlegs,
moltes escenes esplícites de sexe i alguns números
musicals impagables, oferia una personalíssima i críptica
reflexió sobre les relacions sentimentals i l’alienació
sexual.
Absolutament indiscutible, en canvi, va ser el premi a la millor
direcció que va recaure en un veterà, el director
de Hong Kong Johnnie To, per un títol poc menys que excel·lent,
Election, una pel·lícula que resegueix amb formidable
energia el procés d’elecció del nou cap mafiós
d’una triada de Hong Kong. To assistia al Festival per recollir
la màquina del temps, el premi en reconeixement a la seva
carrera que li va entregar en persona l’ histriònic
Quentin Tarantino, que en la seva tercera visita a Sitges demostra
sentir-se aquí com a casa. Per cert, que Election també
va ser el títol escollit pels membres del jurat Carnet
Jove, que també van tenir l’encert de fer una menció
especial a la interpretació de Brad Dourif en el fascinant
film de Werner Herzog The wild blue yonder, una fantasia de ciència
ficció narrat per un marcià instal·lat a
la Terra –Dourif- i que parteix de la base de les imatges
documentals dels tripulants de la Space Shuttle i d’un submarinista
en el fons marí.
Tampoc va estranyar a ningú que el premi a la millor actriu
anés a parar a mans de Lee Yeong-ae, la protagonista absoluta
de Sympathy for lady vengeance, la nova i discutible pel·lícula
de Park Chan-wook i la que tanca la famosa trilogia sobre la venjança
que va començar amb Sympathy for mister venjeance i va
continuar amb la celebradíssima Oldboy. El seu director
va ser un dels convidats estelars del certamen.
I precisament una “germana petita” d’Oldboy,
la també sudcoreana A bittersweet life, es va emportar
el premi a la millor banda sonora, una petita però digna
menció per a un film esteticista i violent sobre la venjança
que porta a terme un pinxo de la mafià, i que està
dirigit per l’autor de The quiet family i Dos hermanas.
I el premi a la fotografia va recaure en Seven Swords, l’esperat
títol de Tsui Hark que adapta la novel·la que va
servir de base per a la mítica pel·lícula
d’Akira Kurosawa Los siete samurais.
De les seccions paral·leles va destacar el premi Orient
Express, que va anar a parar a un altre títol coreà
–la cinematografia més ben representada en aquesta
edició del festival-, Antarctic Journal.
Però les autèntiques extravagàncies s’han
d’anar a buscar en el palmarès del jurat de la secció
de Noves Visions, se’ns dubte una de les més suggerents
i interessants del festival. La pel·lícula de Hal
Hartley The girl from Monday va ser l’escollida, tot i que
també hi va haver una menció especial per al segon
film de Werner Herzog projectat al festival, el documental The
grizzly man, una cinta sobre un home que va conviure amb els ossos
d’Alaska durant 14 estius i que va morir devorat per un
d’aquests animals. El film, ple de cinisme, va suscitar
més d’un debat sobre la veracitat de les seves imatges.
I malgrat la inesperada elecció de Hard Candy, el palmarès
del Festival de Sitges s’ajusta bastant a les espectatives
en una edició en la que la qualitat dels films ha estat
per sota del que es podia esperar inicialment d’una programació
plena d’obres signades pels grans noms del gènere.
|
SITGES 2005 AMB SABOR ORIENTAL
Article d'opinió sobre cinema
Park Chan Wook, Tsui Hark, Johnni To o Takashi Mike són
alguns dels noms claus per entendre l’actual cinema oriental
en la seva vessant més “fantàstica”.
Aquests directors posaran també la nota oriental de luxe
a la propera edició del Festival Internacional de Cinema
de Catalunya, el Sitges 2005, un certamen que després
d’un parell d’anys celebrant-se al pic de l’hivern,
retornarà aquest any a les seves dates tradicionals del
mes d’octubre.
Així, entre el 9 i el 18 d’octubre es projectaran
els darrers títols d’aquests directors: Symptahy
for lady venjeance, amb la que Park Chan Wook tanca
la trilogia de la venjança que inclou Sympathy for mister
venjeance i Oldboy; Seven Swords, el film que
Tsui Hark va portar a Venècia i que es basa en la mateixa
novel·la que va donar orígen a clàssics
com Los siete samurais o Los siete magníficos; Yokai
Daisenso, una trepidant història de fantasia i monstres
mítics dirigida pel gran kamikaze del cinema japonès
actual, Takashi Miike, i que portarà a Sitges a la seva
protagonista, la super estrella Chiaki Kuriyama, la recordada
GoGo Yubari de Kill Bill; i Election, un violent retrat del
món criminal de Hong Kong de la ma d’un dels directors
claus del gènere, Johnnie To.
Però al Sitges 2005 també hi haurà l’oportunitat
per a descobrir una nova cinematografia en plena efervescència,
la tailandesa, amb títols com la pel·lícula
de fantasmes tecnològics Shutter; el
film d’arts marcials Born to fight, de
Panna Rittigrai, el coreògraf de l’espectacular
Ong Bak; o Zee-Oui, de Nida Sudasna i Buranee
Rachjaibun, entre moltes altres. I de rebot, es podrà
tastar també la cinematografia veïna de Malàisia,
amb el film Sanctuary.
El cinema coreà, amb A bittersweet Life,
Blood Rain i Antarctic Journal;
el xinès, amb A world without thieves,
i el japonès, amb Eli, eli, Lema
Sabachtani o Mind Game són
altres de les propostes “exòtiques” del festival.
Els clàssics, però, no han de patir perquè
al festival de Sitges també hi ha lloc per directors
occidentals incontestables, com David Cronenberg, que presentarà
el seu nou film History of Violence, protagonitzada
per Viggo Mortensen.
El Sitges 2005 pujarà el seu teló amb un petit
gran regal per al públic: la projeccció de la
darrera pel·lícula d’animació de
Tim Burton, La novia cadáver, amb la
que l’autor de Bitelchús i Eduardo Manostijeras
intenta recuperar la màgia gòtica de Pesadilla
antes de Navidad, amb una història a la que han posat
veus Johnny Depp i Helena Bonham Carter.
|
