TARDOR DE GRANS AUTORS
Article d'opinió de cinema
Amb l’estrena de la nova pel·lícula de Woody
Allen, Match Point, es completa el repòquer d’asos
que inunden la cartellera cinematogràfica d’aquesta
tardor. Poques vegades es dóna la feliç coincidència
que les darreres pel·lícules de Jim Jarmusch, David
Cronenberg, Costa-Gavras, Tim Burton, Antonioni, Wong Kar Wai
o Steven Soderbergh es puguin veure en la mateixa setmana. I aquesta
és una ocasió que no s’ha de desaprofitar.
Protagonitzada per Jonathan Rhys Meyers i Scarlett Johanson,
la nova pel·lícula de Woody Allen narra la dramàtica
història de l’ascens en societat d’un jove
ambiciós i sense escrúpols. El director de Manhattan
s’allunya de la ciutat que ha estat escenari de pràcticament
tota la seva obra i situa el seu nou film a Londres. El repartiment
de Match Point, tot i la presència de Johansson, és
en la seva totalitat anglès.
Però a banda d’afegir aquesta nova cita a les nostres
agendes, encara som a temps de veure la pel·lícula
col·lectiva Eros, un recull de tres curtmetratges que tenen
en comú l’erotisme, la sensualitat i l’amor
i que venen signats per a tres realitzadors indispensables: Michelangelo
Antonioni, que proposa a The dangerous thread of things la història
d’un matrimoni que ha perdut la màgia; Steven Soderbergh,
que aborda a Equilibrium la crisi d’un executiu amb uns
recurrents somnis eròtics; i Wong Kar Wai, que a The Hand
segueix en la línia de la celebrada In the mood for love
explicant la història d’un sastre que s’enamora
d’una dona en prendre-li les mides per fer-li un vestit.
Indispensable resulta també l’última pel·lícula
del director grec Costa-Gavras, Arcadia, en la que el director
de Desaparecido i La caja de música aborda l’àmbit
laboral a través d’un executiu que es queda a l’atur
per una reestructuració de personal i no aconsegueix tornar
a trobar feina. El film, protagonitzat per l’actor espanyol
José Garcia (que fa gala d’una extraordinària
capacitat per passar de la comèdia al drama amb només
un cop de cella), ofereix una mirada lúcida i irònica
a la societat del benestar i els seus propis monstres.
|
David Cronenberg també ha
tornat a la primera plana de l’actualitat aquesta tardor
amb l’estrena, després de la seva presentació
al festival de Sitges, de la seva pel·lícula Una
historia de violencia. El film està protagonitzat per un
notable Viggo Mortensen que dóna vida a un americà
mig convertit en heroi casual després de matar dos assassins.
Però el revers d’aquest succés fa aflorar
el passat que aquest home havia intentat enterrar en l’oblit,
i que inundarà de violència la seva vida quotidiana.
Malgrat per aparença Una historia de violencia sembla allunyar-se
de les constants del cinema de Cronenberg, en realitat es tracta
d’un dels seus films més personals en el que els
seus temes habituals, com la dualitat i el mal, es tracten des
d’una òptica diferent.
El menú d’autor d’aquesta tardor es completa
amb la nova fantasia animada de Tim Burton en la que intenta reproduir,
més de deu anys després, la màgia i l’impacte
de la deliciosa Pesadilla antes de Navidad. A La novia cadaver,
Burton ha comptat de nou amb el seu actor fetitxe, Johnny Depp,
que posa veu al personatge protagonista, i també amb la
seva nova companya, Helena Bonham Carter. Igual que a Pesadilla
antes de Navidad, la banda sonora és obra d’un altre
col·laborar habitual, el músic Danny Elfman.
|
