Dijous
3 de febrer – 20.30 h
Apartat: VARIACIONS DEL REAL
ROBERT KRAMER Als anys setanta, els films
de Kramer sobre les comunitats radicals d’esquerres
van ser el pont més important entre els EUA i els
cinèfils europeus; quan més tard s’exilià
a Europa, va fer nous “diaris de ruta” com Starting
Place en la qual va viatjar al Vietnam per retrobar-se amb
la gent i documentar les petjades d’una guerra que
havia filmat 23 anys abans a People’s War.
El programa d’aquesta sessió comença
amb el vídeo de set minuts que el propi cineasta
va gravar per a l’exposició “Món
TV. La cultura de la televisió” poc abans de
la seva mort el 1999.
1a Part
People’s War, John Douglas, Norman Fruchter, Robert
Kramer, 1969, 40’, 16mm
2a Part
Starting Place, Robert Kramer, 1993, 90’, 35mm
Diumenge 6 de febrer –
18.00 h
Apartat: RESCRITS
KEUKEN, KAUFMANN, GODARD
L’estil d’un cineasta es conforma molt sovint
a partir de l’encontre entre els materials de què
disposa i els rostres que desitja filmar. En aquesta sessió
es proposa aprofundir en la obra de Jean Renoir, Jean-Luc
Godard i Johan van der Keuken mostrant el seu diàleg
al voltant d’un mateix treball: com es filma un rostre?
En els assaigs per Une partie de Campagne, Jean Renoir busca
el bon angle per filmar Sylvia Bataille i les primeres formes
d’establir-hi un joc de seducció. Al seu torn,
Godard descobreix el rostre de l’actriu Myriem Roussel
en les notes preparatòries per “Je vous salue,
Marie”. Van der Keuken, en un documental que va realitzar
als inicis de la seva carrera, troba en l’esbós
la forma privilegiada per filmar el rostre d’una nena.
Essais pour une partie de campagne, Jean Renoir, 1936,
muntatge realitzat per Claudine Kaufmann el 1994, 9’,
35mm
Petites notes à propos du film je vous salue, Marie,
Jean-Luc Godard, 1983, 25’, vídeo
Beppie, Joahn Van Der Keuken, 1965, 36’, vídeo
Dijous 10 de febrer–
20.30 h
Apartat: CINEMA INVISIBLE
RON RICE
Quatre obres són les que formen tota la filmografia
de Ron Rice, a més de material sense muntar que va
rodar a Acapulco (Mèxic), ciutat on va morir de pulmonia
als 29 anys. Cada film és un nou punt de partida,
cadascun respira la poesia, la imaginació i el sentit
d’allò inesperat que el van caracteritzar com
un dels artistes més originals de la seva generació.
1a Part
The Flower Thief, Ron Rice, 1960, 70’, 16mm
2a Part
Senseless, Ron Rice, 1962, 28’, 16mm
Chumlum, Ron Rice, 1964, 26’, 16mm
Diumenge 13 de febrer–
18.00 h
Apartat: DOCUMENTS ANIMATS : III
VEUS REALS
Als anys 60’, els “oscaritzats” John
i Faith Hubley varen crear curtmetratges animats basats
en bandes sonores enregistrades en directe. Des de llavors
aquesta tècnica, com que aportava una gran dosi de
frescor i espontaneïtat, ha estat utilitzada en nombroses
ocasions amb alguns dels resultats més innovadors
de l’animació independent actual.
Brasil Inspired : Macho Box, col·lectiu MK-12, 2’30’’,
35mm
War Story , Peter Lord, 1989, 5’, 35mm
Gömd, Hanna Heilborn, David Aronowitsch i Mats Johansson,
2002, 8’, 35mm
His Mother’s Voice, Dennis Tupicoff, 1997, 16’,
35mm
The House, Vivienne Jones, 2003, 9’, vídeo
Camouflage, Jonathan Hodgson, 2001, 8’, 35mm
Windy Day, John i Faith Hubley, 1967, 10’, 16mm
Abductees, Paul Vester, 1995, 11’, 35mm
Grasshoper, Bob Sabiston, 2003, 15’, vídeo
Dijous 17 de febrer–
20.30 h
MONOGRÀFIC:
CHRISTOPHER McLAINE
Poeta / Escriptor / Cineasta. Nascut el 1923, Wapunucha,
Oklahoma. Mort el 1975, San Francisco, Califòrnia.
Durant els anys 40 i 50, Christopher Maclaine va prendre
part activa en la jove escena beatnik de North Beach. Va
contribuir en petites publicacions periòdiques juntament
amb els seus contemporanis Michael McClure, Robert Duncan,
Kenneth Patchen i Philip Lamantia, alhora que llegia poesia
en les xerrades nocturnes de cafès i clubs de jazz.
Maclaine només va realitzar quatre pel·lícules,
que fins ara s'han vist molt poques vegades i només
són una mica conegudes entre un reduït cercle
d'admiradors.
HERE ARE SOME PICTURES, WHAT IS HAPPENING ?, 1953-1959,
65’, 16mm
Compilació especial de 4 films de C. McLaine
The End, 1953, 35’
The Man Who Invented Gold, 1957, 14’
Beat, 1958, 6’
Scotch Hop, 1959, 6’
Diumenge 20 de febrer- 18.00
h
Apartat: RESCRITS
Tres pel·lícules al voltant d’un mateix
treball: com es filma un rostre? Dos dies abans de començar
el rodatge, Renoir busca el bon angle per filmar Sylvia
Bataille. En unes notes preparatòries, Godard descobreix
el rostre de la seva actriu. Van der Keuken troba en l’esbós
la forma privilegiada per filmar una nena.
1a Part
La Fidelité des Images, René Magritte, 1946,
27’, 16mm
Homes Movies de Man Ray: L'atelier du Val de Grâce
(1935, 1’45’’), La Garoupe (1937, 8’
52’’), Ady (1936-37, 49’’), Juliet
(1940-1951, 3’14’’), 16mm
La Villa Santo-Sospir, Jean Cocteau, 1952, 36’, 16mm
2a Part
Anthropological Sketches, Scenes From the Life of Andy Warhol:
"Friendships and Intersections", Jonas Mekas,
1963-90, 37', 16mm
Dijous 24 de febrer–
20.30 h
Apartat: CINEMA INVISIBLE
CINEMA SENSE CÀMERA
O “fet a mà”, com també l’anomena
Eugeni Bonet. L’obra de toni an(d)toni reflexiona
sobre la mort del mateix suport, el cel·luloide,
abans de viatjar al món digital. Ens monstra noves
possibilitats com la pictocinematografia,, aplicada al quadre
“La Gioconda” de Leonardo da Vinci.
I “...ere erera...”, l’únic llargmetratge
pintat tot a mà sobre 35 mm., és un clàssic
per gaudir de la textura, el color i el ritme.
1a Part
toni an(d)toni’s PRESENTROSPECTIVE (1995-2002) “9
(…) on 35 mm.”, toni an(d)toni, 2002, 40’,
35 mm
2a Part
…ere erera baleibu icik subua aruaren… , José
Antonio Sistiaga, 1968-70, 75’, 35 mm.
Diumenge 27 de febrer –
18.00 h
Apartat: VARIACIONS DEL REAL
SERGEI DVORTSEVOI
Dvortsevoi ens proposa de seguir el fluir del temps per
tal de fer-nos veure, i escoltar, subtils aparicions i combinacions
d’imatges i sons. És la composició d’un
món ple de sensibles correspondències: a In
the Dark, sobre la vida d’un vell cec i el seu gat;
a Highway, sobre una companyia familiar de circ que viatja
en furgoneta pel Kazakhstan.
1a Part
In the Dark, Sergei Dvortsevoi, 2004, 40’, 35mm
2a Part
Highway, Sergei Dvortsevoi , 1999, 52’, vídeo
Dijous 3 de març –
20.30 h
Apartat: CINEMA INVISIBLE
GREGORY J. MARKOPOULUS
Markopoulus, juntament amb Warhol i Brakhage, és
el filmmaker amb més talent i més productiu
del seu context. Considerat per molts crítics el
mestre del visionary film, algunes de les seves importants
innovacions són: muntar amb la unitat més
petita, fotogrames únics, simultaniejar la narració
del passat, el present i el futur, i una utilització
molt personal del color. Tot això oferint sempre
una representació d’un món molt complex
d’emocions.
1a Part
Psyche, Gregory J. Markopoulus, 1947, 25’, 16 mm
Swain, Gregory J. Markopoulus, 1950, 24’, 16 mm
2a Part
Twice a Man, Gregory J. Markopoulus, 1963, 49’, 16
mm
Ming Green, Gregory J. Markopoulus, 1966, 7’, 16 mm
Diumenge 6 de març–
18.00 h
MONOGRÀFIC: A PESAR DE HOLLYWOOD I
S.K. ARLEDGE, CH. STRAND, B. BROMBERG
Des de Los Angeles, tres mirades radicals de dona: Arledge,
Strand, Bromberg. Al marge del cinema comercial de Hollywood,
existeix un cinema d’art i assaig en el qual la matèria,
cel·luloide-llum , queda per sobra de la ficció
a la pantalla i qüestiona La Societat de l’Espectacle
que pretén reemplaçar la vida viscuda.
1a Part
Introspection, Sara Kathryn Arledge, 1946, 6’, 16mm
Loose Ends, Chick Strand, 1979, 24’, 16mm
2a Part
Divinity Gratis, Betzy Bromberg, 1996, 59, 16mm
Dijous 10 de març–
20.30 h
MONOGRÀFIC: OWEN LAND I
REVERENCE
Owen Land (abans conegut com George Landow) va ser un pioner
de la cinematografia autoreflexiva i el seu ús de
les seqüències, text, bucles i repetició
van contribuir al desenvolupament d'un creatiu vocabulari
per a molts artistes cinematogràfics actuals. També
va explorar el cinema com una celebració de la llum
en el sentit espiritual i va exposar la seva habilitat innata
per anar més enllà del moment. El treball
de Land(ow) es pot dividir en dues categories interrelacionades:
la visual (es considera principalment un pintor) i la literal.
Les primeres pel·lícules ‘visuals’,
com per exemple les pel·lícules autoexplicatives
Film in Which There Appear Sprocket Holes, Edge Lettering,
Dirt Particles, etc., van ser les primeres pel·lícules
que es van fer en les quals el mitjà dictava completament
el contingut del treball.
Film in Which There Appear Sprocket Holes, Edge Lettering,
Dirt Particles, Etc.,
1965-1966, 4’, 16mm
Remedial Reading Comprehension, 1970, 5’, 16mm
Fleming Faloon, 1963, 7’, 16mm
What's Wrong With This Picture 1, 1971-72, 4’, 16mm
What's Wrong With This Picture 2, 1971-72, 7’, 16mm
Bardo Follies, 1967-76, 25’, 16mm
Institutional Quality, 1969, 5’, 16mm
On the Marriage Broker Joke as Cited by Sigmund Freud in
Wit and its Relation to the Unconscious or Can the Avant-Garde
Artist Be Wholed?, 1977-79, 18’, 16mm
Diumenge 13 de març–
18.00 h
MONOGRÀFIC: OWEN LAND II
New Improved Institutional Quality: In the Environment
of Liquids and Nasals a Parasitic Vowel Sometimes Develops,
1976, 10’, 16mm
The Film that Rises to the Surface of Clarified Butter,
1968, 9’, 16mm
Diploteratology or Bardo Follies, 1967-78, 7’, 16mm
“No Sir, Orison!”, 1975, 3’, 16mm
Wide Angle Saxon, 1975, 22’, 16mm
Thank You Jesus for the Eternal Present – 1, 1973,
6’, 16mm
A Film of Their 1973 Spring Tour Commissioned by Christian
World Liberation Front of Berkeley, California, 1974, 12’,
16mm
Dijous 17 de març-
20.30 h
MONOGRÀFIC: A PESAR DE HOLLYWOOD II
J. GEISER, L. KLAHR, T. ANDERSEN, C. PANUSHKA, B. BROMBERG
El còmic de principis de 1960, 77 Sunset Strip (derivat
d’un programa de televisió) i la música
de Glen Branca serveixen de readymades en aquesta trilogia
de cinema-collage en la qual Lewis Klahr reestructura exhaustivament
l’atracament a un banc en tres parts. El muntatge
frenètic de la trilogia preludia aquesta sessió
de collage fílmic elaborat a L.A.
1a Part
He Forth Watch, Janie Geiser 2000, 10’, 16mm
Two Days To Zero, Two Hours To Zero, Two Minutes To Zero,
Lewis Klahr 2004, 33’, 16mm,
Daylight Moon, Lewis Klahr 2002, 13’, 16mm,
2a part
------- ------------------ (short line , long line) Thom
Andersen i Malcolm Brodwick, 1966-67, 6’, 16mm
The Sum of Them, Christine Panushka, 1983, 4’,16mm
Accident, Jules Engle, 1973, 4’, 35mm
Coaraze , Jules Engle, 1965, 3’, 35mm
Diumenge 20 de març- 18.00 h
TEATRE A LES VENES
Teatre i cinema ¿odi o amor? Dos italians que porten
el teatre a les venes i el cinema al cor s’enfronten
a l’escena i la converteixen en escenari. Carmelo
Bene i Mario Martone; un romà dels anys seixanta,
un napolità dels anys noranta. Dues formes d’entendre
una complexa relació que ha donat resultats molt
bons en ambdós sentits.
CARMELO BENE
Carmelo Bene manlleva el text d’Oscar Wilde i el converteix
en un pertorbador espectacle, tan provocador com bonic.
Salomé és Donayle Luna i és Verushka,
Salomé és l’encontre de l’exotisme
amb l’erotisme, del paganisme amb la cristiandat.
Salomé és un experiment visual irrepetible,
desinhibit i realitzat amb total llibertat.
Salomè, Carmelo Bene, 1972, 80’, 35mm
Dijous 24 de març–
18.00 h
CINEMA INVISIBLE
Willard Maas i Marie Menken
Maas i Menken, sempre molt compenetrats fins a la seva
mort, ella el 29/12/1970 i ell el 2/01/1971. Va ser un matrimoni
molt actiu, pintoresc i influent de l’avantguarda
cinematogràfica americana dels anys seixanta.
Una sessió on ens podem contagiar d’unes imatges
plenes de tendresa, de sublims perfums, d’una estranya
felicitat, encara que també de tristesa, però
sempre d’un gaudi per la vida.
1a Part
Excited Turkeys, Willard Maas, sense data, 12’, 16
mm.
Geography of the Body , Willard Maas, 1943, 7’, 16
mm.
The Mechanics of Love, Willard Maas, 19 ?, 7’, 16
mm.
A Valentine for Marie, Willard Maas amb John H. Hawkins,
1965, 4’, 16 mm.
Andy Warhol’s Silver Flotations, Willard Maas, 1966,
4’, 16 mm.
Orgia, Willard Maas, 1967, 12’, 16 mm.
2a Part
Visual Variations on Noguchi, Marie Menken, 1955 (1945),
4’, 16 mm.
Glimpse of the Garden , Marie Menken, 1957, 4’, 16
mm.
Dwightiana , Marie Menken, 1959, 3’30”, 16 mm.
Bagatelle for Willard Maas , Marie Menken, 1961, 6’,
16 mm.
Mood Mondrian, Marie Menken, 1961, 5’30”, 16
mm.
Arabesque for Kenneth Anger, Marie Menken, 1961, 4’,
16 mm.
Moonplay, Marie Menken, 1962, 5’, 16 mm.
Notebook, Marie Menken, 1962-63, 10’, 16 mm.
Lights , Marie Menken, 1964-66, 6’30”, 16 mm.
Sidewalks, Marie Menken, 1966, 6’30” , 16mm.
Excursion, Marie Menken, 1968, 5’20”, 16 mm.
Diumenge 27 de març–
18.00 h
TEATRE A LES VENES
MARIO MARTONE
1994. Fa tres anys que dura la guerra a la ex Iugoslàvia.
A Nàpols, un grup de teatre assaja una obra que volen
muntar a Sarajevo. Es tracta de Los siete contra Tebas,
d’Èsquil, una tragèdia que parla d’una
guerra fratricida tan incomprensible com la que arrasa el
país veí.
Teatro di guerra, Mario Martone, 1998, 110’, vídeo
Dijous 31 de març
a les 20.30h
MONOGRÀFIC
The (Re-)Constructed Image
Demostra les múltiples possibilitats de la (re-)producció
de la imatge digital. Comprèn des d'animacions flash,
com les del colombià Jorge Méndez, que pren
un quadre de Van Gogh com a punt de sortida de la seva crítica
d'Amèrica, fins a imatges creades estèticament
a partir de càmeres de vigilància processades
digitalment amb tanta cura que pràcticament no es
perceben ni veuen, com en el premiat treball de Thomas Köner,
"Banlieue de Vide". Aquests enfocaments actuals
de l'ús artístic de les imatges en moviment
representen una nova i moderna variant, així com
un desenvolupament del cinema experimental estructural dels
60 i 70, que actualment s'està redescobrint en el
context de l'art internacional.
Paisaje con cuervos, Jorge Méndez, 2003, 1’35’’,
vídeo
Pastellkompressor, Laura Baginski, Owi Mahn, 2003, 1’45’’,
vídeo
Dramaturgische Ikonologie: Roadmovie, José Miguel
Alves Silva de Andrade Biscaya, 2003, 5’30’’,
vídeo
Zeno's Paradox, Robert F. Arnold, 2003, 5’15’’,
vídeo
Banlieue du vide, Thomas Köner, 2003, 12’30’’,
vídeo
Momentum, Martijn Veldhoen, 2003, 5’50’’,
vídeo
Falcon, Karø Goldt, 2003, 3’, vídeo
Landunter, Cornelius Kirfel, 2003, 4’35’’,
vídeo
The light, Brian Doyle, 2003, 10’18’’,
vídeo
Planck's constant planckin vakio, Pekka Sassi , 2003, 3’55’’,
vídeo
Infrastructure, Rachel Reupke, 2002, 14’, vídeo
Utrechter Hütte, Franz Höfner, 2002, 2’35’’,
vídeo |
