El cas Pinochet
Diversos cinemes de Catalunya
Febrer de 2007
A partir del 9 de febrer de 2007, i dins de l’acord entre
el CIRCUIT CATALÀ DE CINEMA DIGITAL (CCCD) i BENECÉ
PRODUCCIONS, que consisteix en oferir una programació estable
mensual de cinema d’autor, es projectarà el documental
EL CAS PINOCHET, del director Patricio Guzmán.
El CCCD el formen inicialment 5 exhibidors: els Cinemes Urgell
(Mollerussa), els Cinemes Principal (Lleida), els Cinemes Guiu
(La Seu d’Urgell) i els Cinemes Catalunya (Berga) i els
Cinemes Arinco (Palamós). La intenció és
ampliar les sales i consolidar aquesta xarxa d’exhibició.
Amb aquest cicle de cinema d’autor, el CCCD pretén
democratitzar la cultura i l’exhibició del cinema
català per tal d’acostar-lo al públic comarcal,
trencant la capitalitat i la temporalitat (recordem que les estrenes
comercials arriben amb mesos de retard a les sales regionals).
Aquest acord també permetrà amortitzar millor les
produccions catalanes i ajudarà a la consolidació
del sector. A banda d’aquesta branca de cinema d’autor,
el CCCD vol fomentar l’exhibició als cinemes de nous
continguts culturals alternatius (teatre, música, dansa,
etc.).
El cas Pinochet
EL CAS PINOCHET relata, al voltant de tres blocs narratius dividits
a la seva vegada en dos nivells expositius, els atzars que varen
portar al fiscal Carlos Castresana i al jutge Baltasar Garzón,
a demanar la extradició del General xilè Augusto
Pinochet a Espanya, per a ser jutjat per delictes tan greus com
els de tortures. Aquests tres blocs narratius presenten, en primer
lloc, la situació que va portar a Pinochet al poder, després
del cop militar que va costar la vida al president Salvador Allende,
en segon lloc, els avatars transcorreguts d’ençà
el requeriment del jutge Garzón fins a l’arribada
del General a Xile i, en tercer lloc, els treballs del jutge xilè
Guzmán per a implicar a Pinochet en la desaparició
i assassinat d’unes tres mil persones, durant tota la seva
dictadura.
Autor de la multipremiada La batalla de Xile, crònica
de la darrera etapa de Salvador Allende al capdavant del Govern
del seu país, Patricio Guzmán va veure en la detenció
de l'exdictador Augusto Pinochet la possibilitat de donar un gir
narratiu imprevist - impensable per la majoria- a la seva croada
al servei d'una memòria que ni la repressió ha pogut
extingir. El seu darrer treball no es limita, però, a la
simple reconstrucció; és una mirada articulada a
partir de dos registres formals amb un denominador comú,
la vigència de l'horror del passat en un present que es
redefineix després d'un miracle jurídic. El cas
Pinochet conflueix, doncs, entre la recreació periodística
del procés i els testimonis dels que pateixen els efectes
de la tragèdia, convertits en la veu dels silenciats. En
cap dels dos casos Guzmán no es deixa temptar per la demagògia
(la seva és una visió didàctica, però
mai sermonera), prefereix una exposició dels fets no exempta
d'ironia en què els esdeveniments cobren un alè
gairebé èpic gràcies a un ús hàbil
i escrupolós dels mecanismes de la ficció. És
una aposta arriscada: la descripció d'alguns dels protagonistes
pot resultar excessivament hagiogràfica i sobta, enmig
d'un to generalment contingut, la ralentització de la imatge
en alguns clímax. Però també reforça
la dimensió dramàtica dels fets amb una eficàcia
sorprenent.
|
