Coneixem l'autora de Brodats, Marjane Satrapi, gràcies a la magnífica sèrie autobiogràfica Persèpolis, que narrava la seva infantesa, adolescència i primera edat adulta a Iran i a Europa. Ara ens arriba una obra també autobiogràfica però no tan ambiciosa, intimista i gairebé teatral. Després d'un dinar, els homes se'n van a fer horeta mentre les dones de tres generacions diferents escuren i es reuneixen per beure una tassa de tè, obrint-se unes a les altres i contant-se els seus somnis, les seves decepcions, les seves vivències i anècdotes: virginitat, divorci, amors, amants, matrimonis fracassats, sexualitat, enganys... Satrapi ens ofereix així una visió de l'Iran burgès, amb un estil de vida molt occidentalitzat abans de l'arribada de l'Aiatollah Khomeini. Brodats ens fa veure que les dones musulmanes no són necessàriament devotes, supersticiones i submises sinó que tenen una vida pròpia al marge dels dictàmens religiosos o maritals. O almenys així era fa unes dècades, quan el fonamentalisme religiós no sortia per les notícies, segurament perquè es podia donar la culpa de tot als russos.

Per cert, pots trobar aquest tebeo en català.