CARTAS DE UNA ÉPOCA REMOTA
Article d'opinió sobre el còmic
Cartas de una época remota és un àlbum
que recull cinc històries amb el mcmuffin dels viatges,
tant els temporals com els mentals o geogràfics. El trànsit
esdevé el nexe d'unió d'aquestes històries
heterogènies i de diferent durada. Un trànsit
que posa en evidència el caràcter efímer
i canviant de la nostra realitat i la nostra època,
que no és altra que la de sensacions sense sentiments.
Les pàgines estan poblades de personatges que pareixen
trets de l'univers creat per n'Edvard Munch, especialment els
del genial quadre La dança de la vida, on apareixen unes
parelles que estan ballant sense tenir la ment allà on
està el cos. En Mattotti ens està dient que la
gran majoria de relacions personals que establim tenen data
de caducitat. Però ho fa sense fer-ne un drama i suggerint-ho
més amb la imatge que amb la paraula.
De totes les històries la millor és la primera,
titulada «Después del diluvio». Transcorr
en un aeroport que està momentàniament paralitzat
per l'emigració de milers de crancs vermells que han
envaït la pista. Aquest temps, de durada imprevisible,
serveix a dos passatgers en trànsit de diferent sexe
a establir conversa amb l'excusa d'haver comprar el mateix souvenir,
que els han venut com a exclusiu. Aquí evidentment el
tema no és gran cosa, però sí la forma
que en Mattotti ens diu tantes coses.
