Article d'opinió sobre còmic

EL HOMBRE DEL PERRITO

Article d'opinió sobre el còmic

En la recentment publicada per Astiberri El hombre del perrito, en Fermín Solís torna a incidir en la seva temàtica preferida: els episodis quotidians que teixeixen el dia a dia de la humanitat. En aquesta ocasió se centra en un jove que es canvia de pis i té com a veïnat un home major cuidat per una al·lota. Des de que visita el pis fins el final de la història ens endinsam dins la vida d'aquest home que no presenta cap característica que el faci més especial que un altre. I el mateix podem dir dels altres protagonistes perquè tots ells són imperfectes. Aquesta grisor és retratata de forma brillant per l'autor, qui va depurant el seu estil a cada obra que treu, en un procés que es podria definir com a essencialització ja que es va desfent de qualsevol element superflu, tant en el guió com en el dibuix. El guió pot parèixer frívol perquè és una història en la que pot parèixer que no passa res perquè ens hem acostumat a l'acció trepidant. D'això no en trobarem, aquí, però sí que hi trobarem una bona dosi d'humanitat contradictòria, estructurada en petits episodis esquitxats per silencis i mirades. El còmic és una història d'amor senzilla i amb final obert que se superposa a la relació entre els dos protagonistes masculins i la mascota del major, el cusset del títol.