EL HOMBRE DEL PERRITO
Article d'opinió sobre el còmic
En la recentment publicada per Astiberri
El hombre del perrito, en Fermín Solís torna a
incidir en la seva temàtica preferida: els episodis quotidians
que teixeixen el dia a dia de la humanitat. En aquesta ocasió
se centra en un jove que es canvia de pis i té com a
veïnat un home major cuidat per una al·lota. Des
de que visita el pis fins el final de la història ens
endinsam dins la vida d'aquest home que no presenta cap característica
que el faci més especial que un altre. I el mateix podem
dir dels altres protagonistes perquè tots ells són
imperfectes. Aquesta grisor és retratata de forma brillant
per l'autor, qui va depurant el seu estil a cada obra que treu,
en un procés que es podria definir com a essencialització
ja que es va desfent de qualsevol element superflu, tant en
el guió com en el dibuix. El guió pot parèixer
frívol perquè és una història en
la que pot parèixer que no passa res perquè ens
hem acostumat a l'acció trepidant. D'això no en
trobarem, aquí, però sí que hi trobarem
una bona dosi d'humanitat contradictòria, estructurada
en petits episodis esquitxats per silencis i mirades. El còmic
és una història d'amor senzilla i amb final obert
que se superposa a la relació entre els dos protagonistes
masculins i la mascota del major, el cusset del títol.
