"Autobiografía no autorizada"
Article d'opinió sobre còmic
Novembre de 2008
A mi m'agrada especialment el còmic de temàtica quotidiana, el que als EUA anomenen Slice of Life (SoL). S'ha de dir que darrerament hi ha molts d'autors que opten per aquest camí, sobretot si van en pla independent o tenen una especial predilecció pel novè art com a mitjà d'expressió. Aquests autors estan molt enfora dels que anomenen mercenaris (i de qui no tenc res dolent que dir).
A Espanya hi ha mercat per als còmics quotidians, si hem de creure que també funciona per la llei de l'oferta i demanda. L'oferta és variada, així que hi deu haver demanda. I, com és el cas que ens ocupa, veiem que apareix un segon o un tercer volum de la mateixa sèrie, ens ho confirma irremeiablement.
Nacho Casanova és un dels actuals autors espanyols SoL que més m'agrada perquè aconsegueix entretenir amb unes històries tan normals i corrents que ens poden passar a nosaltres. Com a gran observador, recull l'anècdota de la seva vivència i la converteix en historieta amb ganxo. La seva forma de plantejar-la fa que arribi a un públic aliè a la seva vida real, donant la passa definitiva en aquest gènere que és anar del que és particular al que és general.
Al segon volum d'Autobiografía no autorizada hi trobam una partida d'historietes curtes, unes molt més que les altres, que formen un collage que retrata una parcel·la minúscula de la societat a la que podríem pertànyer nosaltres mateixos. Amb uns diàlegs encertats i una narració fluïda, Casanova deixa l'espontaneïtat per al dibuix, realitzat a escala 1:1 amb un Pilot, demostrant un control del dibuix admirable.
Seria una llàstima que aquest còmic passàs desapercebut enmig de la llibreria especialitzada, sobretot per a aquella gent que necessiti de tant en tant llegir coses realistes.
ciutatoci.com - Mes de publicació: Novembre 2008
|
