| El Carnestoltes o Carnaval potser és la festa més
primitiva i amb més diversitat de tot el calendari.
Se celebra de diferents maneres a multitud de països
i sempre associada, en certa manera, als excessos: menjar
gras, transgressions, disfresses per políticament incorrectes
que siguin, i tot tipus de festes. A Catalunya se celebren
de Dijous Gras a Dimecres de Cendra amb l’arribada de
la Quaresma.
I és que, el Carnestoltes, és el contrapunt
o l’oposició de la Quaresma, caracteritzada
pel dejuni i la reflexió. En festes medievals a Catalunya
es representava aquesta lluita amb una sèrie de baralles
entre el personatge del Carnestoltes i el de la Quaresma.
En alguns casos el Carnestoltes era ajudat en aquesta lluita
simbòlica per persones dels gremis relacionats amb
la carn, especialment de porc entre les classes menys benestants,
en canvi la Quaresma venia acompanyada principalment dels
peixaters i altres gremis d’aliments no carnívors.
El Carnestoltes que pot estar simbolitzat per un ninot durant
aquests dies és anomenat rei.
El Dijous gras o dijous llarder, inici del període
de Carnaval, es començava a menjar llardons o coca
de llardons, botifarra i truita. La Quaresma oposadament
i just abans que arribi la primavera, són quaranta
dies de dejuni que acaben amb la Pasqua. De fet el Carnestoltes
potser va fer-se fort per la necessitat d’aprofitar
els dies previs a l'inici d'aquest període d'abstinència.
Les rues de carnaval s’acostumen a celebrar en els
dies posteriors al dijous gras i abans d’arribar al
dimarts següent, últim dia de les festes. S’acaba
el regne del Rei Carnestoltes, mor i és enterrat
sovint amb una llarga processó.
El primer dia de Quaresma és el Dimecres de Cendra
o dia de l'enterrament de la sardina. A partir d'aquesta
data comencen els quaranta dies de dejuni, decretats pel
papa Gregori el Gran en el Concili de Nicea l'any 325, actualment
però molt poca gent segueix aquest període
de privació. Es podria dir que el Carnestoltes a
la llarga està guanyant la partida a la Quaresma.
El Carnaval se celebra molt a Catalunya tot i que potser
no té la nomenada d’altres llocs més
càlids com les Canàries o Brasil o d’una
posta en escena més acurada com a Venècia.
A banda de les convocatòries més populars
com les de Sitges, Vilanova i la Geltrú o Platja
d'Aro, hi ha festes pràcticament arreu de Catalunya.
Esperem que la recopilació de recursos que hem fet
en aquesta pàgina us sigui d’utilitat.
|
