 |
| |
| Festes
i tradicions al voltant de Nadal |
| |
 |
|
Del
24 de desembre al 7 de gener
La festa de Nadal i tots els dies
que l’envolten, més o menys entre
el 24 de desembre i passat Reis, s’han convertit
en una barreja de tradicions i costums de fonts
ben diferents. A la festa cristiana del naixement
de Jesucrist i a les festes d’hivern d’altres
cultures anteriors s’hi ha sobreposat costums
d’origen divers convertint aquests dies
en una mena de festival on tot hi cap: Nit bona,
Nadal, Sant Esteve, Els Innocents, el tió,
El pare Noel, el Cap D’Any i l’Any
Nou, Els Reis, els pessebres vivents i els pessebres
en general, el caganer, els arbres de Nadal, la
loteria i que no hi faltin les compres de Nadal.
A tot això s’hi ha afegit els darrers
anys el costum de moltes empreses de fer un menjar
o sopar de Nadal en el qual també hi pot
haver regals o fins i tot un “amic invisible”.
|
|
| |
| Si ens forcem a passar per totes aquestes
celebracions el més probable és que acabem
amb una indigestió i amb el compte corrent ben
escaldat. Potser el millor és escollir aquelles
per les que sentim més afinitat i agafar-se les
coses amb calma. També cal pensar que molts en
aquestes dates en algun moment ens hem sentit malament
anímicament, ja que es fa difícil ser
feliç per obligació, com a vegades ens
fan empassar algunes pel·lícules de Nadal
especialment ensucrades. Si sou dels qui no els hi agrada
el Nadal, no passa res, no és obligatori, però
tranquils podeu acabar de llegir aquesta pàgina
ja que esperem que no us embafi. En aquesta pàgina
mirarem de recollir algunes de les festes i tradicions
i algunes de les curiositats de tots aquests dies. En
especial hem fet un petit recull de dades d’alguns
dels personatges i d’algunes de les festes que
potser són més estranyes o de les que
sovint no en sabem l’origen. |
El
Tió. Fer cagar el tió
Sembla difícil d’explicar l’origen
d’aquesta tradició que pot venir d’una
barreja de buscar la calor de la llar, a l’època
més freda, amb el fet que el Nadal és
una festa on els infants reben regals. Es tracta d’una
cerimònia familiar que abans es feia vora el
foc, o sinó al menjador, el dia o la nit abans
de Nadal. Consisteix, amb diferents variants, en posar
el tronc (el tió) en diagonal sostingut per
una banda per alguna cosa elevada, mentre l’altra
punta toca a terra. Per tal que no es posi malalt,
es cobreix amb una manta que també serveix
per poder amagar tot allò que acabarà
cagant. Els nens, principalment, colpegen amb bastons
el tió, mentre canten una cançó,
de la que també hi ha força variants.
La més senzilla és “Caga tió,
sinó et dono un cop de bastó.”
El nom de “Tió”
és el que s’ha fet més popular,
però en tenia d’altres depenent del lloc
de Catalunya del que parlem. Segons el Costumari Català
també se l’anomena: “Soca”,
“Tronca” o “Rabassa”.
|
| |
| |
 |
|
El
Pare Noel: Sant Nicolau, Pare Nadal o Santa Claus
Per a moltes persones és
un intrús a les nostres tradicions mediterrànies,
més properes als Reis de l’orient.
Però curiosament l’origen del Pare
Noel no està a les terres nòrdiques
sinó en un personatge real de l’Àsia
Menor. Sant Nicolau va néixer a Patara
una ciutat de Turquia al voltant de l’any
280 i va arribar a ser Bisbe i posteriorment Sant.
Potser és difícil separar on acaba
la història i comença la llegenda,
però Sant Nicolau es va anar fent popular
per la seva protecció d’infants desfavorits.
A la seva mort la llegenda va creixent amb diversos
contes sobre germans o germanes a qui els hi regala
or per lliurar-los d’un futur esclavatge
o de la mort. Aquestes llegendes creuen Europa
i arrelen en força als pobles nòrdics
i a Rússia on potser es barregen amb creences
o mites anteriors. |
| Imatge de Pare Noel com se'l coneixia
ja al segle XIX. |
|
|
|
| Amb el pas del temps el personatge va
transformant el seu aspecte i es converteix en una espècie
de gnom que viu al Pol nord. El segle XIX ja hi ha poemes
i imatges amb més o menys l’aspecte actual
amb el seu trineu i els seus rens. Per exemple hi ha
unes imatges de Thomas Nast de l’any 1865 que
potser van servir d’inspiració posteriorment.
Hi ha una espècie de llegenda negra al voltant
de la imatge del Pare Noel, segons la qual la seva
imatge actual és una invenció de Coca-Cola
i dels colors de la seva marca corporativa. La confusió
ve donada pel fet que Coca-Cola l’any 1931 va
encarregar una campanya de Nadal a Habdon
Sundblom, un il·lustrador que va fer
unes imatges molt populars que van acabar de fixar
la imatge que tenim actualment del Pare Noel. Sundblom
no obstant no es va inventar ni la imatge, ni el color
del Pare Noel, sinó que es va basar en imatges
anteriors, entre elles les de Thomas Nast,
per fer, això sí, unes grans il·lustracions.
Així doncs, en el debat sobre si el Pare Noel
és una agent de Coca-Cola nosaltres ens posicionem
clarament en contra d’aquesta teoria que potser
ja havíeu sentit.
|
| |
|
| |
Una de les
il·lustracions de Habdon Sundblom per a Coca-Cola
de l'any 1931. |
| |
| Sobre aquesta qüestió hi ha
molts llocs web que en parlen. Si voleu fer la prova
només cal que busqueu a qualsevol cercador (nosaltres
ho hem provat amb Google) el següent text: “Santa
Claus” “Coca-Cola”.
Si no voleu fer la cerca podeu consultar
els següents enllaços:
>>Per
veure les il·lustracions que va fer Habdon
Sundblom per Coca-Cola a l’any 1931.
>>>Per
veure les imatges originals de Thomas Nast a 1865
Per consultar un lloc web amb català que explica
amb molts més detalls la història del
Pare Noel, feu
click aquí.
Altres llocs que parlen de Santa Claus i Sant Nicolau
en castellà:
>>>Història
de Santa Claus.
>>>Sant
Nicolau i Rússia
|
| |
ENVIA LA TEVA OPINIÓ
Malgrat ser un personatge simpàtic, us
agrada que se celebri el Pare Noel aquí
o ho considereu una imposició de la cultura
anglosaxona? Preferiu els Reis? Penseu que són
compatibles les dues festes? La discussió
és similar al que passa per Tot-Sants i
Halloween, però potser els Reis tenen més
poder d’atracció i capacitat de resistir
a la influència de les pel·lícules.
>>>Envia
la teva opinió. |
|
| |
| El
Caganer No volem deixar de dedicar
un espai a la figura del caganer, la més prosaica
de les figures del pessebre. Els pessebres, en la
forma popular que els coneixem ara, van aparèixer
com una evolució de les representacions amb
figures del naixement de Crist que feien els aristòcrates
i les classes benestants. Posteriorment el fet de
representar el Betlem es va fer més assequible
i es va generalitzar. La figura del caganer es va
introduir posteriorment i té una arrel rural
a partir probablement d’una tradició
medieval d’imatges més properes a les
classes populars i la pagesia.
El caganer es pot definir com el contrapunt a la
part més mística del pessebre, com un
recordatori de la nostra realitat biològica.
A més, segons el Costumari de Joan Amades,
posar la figura del caganer al pessebre porta sort
i no posar-lo és temptar a les desgràcies.
Actualment, la figura del caganer pràcticament
ha escapat del pessebre i s’ha convertit en
la manera de representar còmicament els personatges
més populars i a vegades també els més
detestats. Com a Catalunya aquesta tradició
és tan forta hi ha molts partidaris del caganer.
|
|
| |
ENVIA LA TEVA OPINIÓ
Si ets un fanàtic dels caganers o no estàs
d'acord amb algunes de les nostres opinions o
vols enviar algun comentari o alguna imatge de
Nadal, No ho dubtis ! Participa! >>>Participa
al Fòrum!
O envia un missatge a info@ciutatoci.com
|
|
| |
| |
|
| |
|
|
|