PARTICIPANTS
MY DADS STRIP CLUB (Regne Unit)
Entretenir les tropes
Sabotatge cultural: xerrada
6 i 7 de juliol, 19.45 h, Pati de les dones (75’)
My Dads Strip Club s’emmarca en una subcultura de persones
les activitats de les
quals han estat definides en termes generals com de “sabotatge
cultural”. Ataquen
no solament la publicitat i el poder dominant de la marca, sinó
també el desig
implantat de consumir més, de comprar més. La seva
obra ha cridat l’atenció
d’operadors de càmera en circuit tancat de televisió
del món sencer.
Entretenir les tropes: l’una era una mestra de parvulari
i l’altre era un presidiari. Ara
s’han reinserit a la societat. La seva Guerra Contra les
Compres fa llum sobre les
respostes condicionades al consum i entreté les tropes
al front amb relats de delictes
de corporacions en espais públics.
Presentat per Taggart & Graham www.mydadsstripclub.com
XAVIER THEROS
¡Qué bello es vivir… bien!
Conferència polipoètica
6 i 7 de juliol, 20 h, Plaça Joan Coromines (1h)
És una conferència polipoètica, en clau
d’humor, que reflexiona, i reflexiona, i torna
a reflexionar sobre les utopies contemporànies. Un recital
a una sola veu, que
s’interna en els diversos paradisos que ha somiat l’ésser
humà. De l’Edèn a la Font
de l’Eterna Joventut, passant pel país de Xauxa,
la societat del Benestar o la Vall de
les Sílfides, un lloc mític i imaginari on no hi
havia dones grasses.
TAL DANCE (Turquia)
Dolap
Dansa. La tasca de transportar una nevera d’una banda a
l’altra
6 i 7 de juliol, 21.30 h, Hall (35’)
El punt de partida de l’obra és una cosa tan senzilla
com la tasca de transportar una
nevera d’una banda a l’altra. La visió que
té del cos la companyia és la del “cos en
acció”. Mentre es desenvolupava el procés
de creació de l’obra, la nevera cobrà una
presència com a mínim tan activa com la dels ballarins.
I vet-los aquí tots tres.
Tal Dance expressa el seu agraïment al Centre National de
la Danse, París.
SOL PICÓ
Paella mixta (fragment)
Dansa escapada d’un còmic
6 i 7 de juliol, 21.45 h, Plaça Joan Coromines (20’)
Quatre dels ingredients amb què es confecciona la Paella
mixta són aquests quatre
personatges, una curiosa mescla entre una mena de monjos sortits
d’algun orde
estrany, i simpàtics personatges escapats d’un còmic,
que ens fan partícips dels seus
estranys rituals, amb els quals ens van transmetent la forta presència
del món que
ens envolta... un món sorollós, imparable i massa
ràpid, que transcorre al davant
dels nostres propis ulls, rabiós i inquietant. Un món
que, com ells, de vegades es
mostra seductor i de vegades, combatiu.
URSULA MARTÍNEZ (Regne Unit)
Show off
Night club performance… o no
6 i 7 de juliol, 22.30 h, Hall (1 h)
Es cala foc a les mamelles, interroga els seus pares, redefineix
el concepte de classe,
barreja ficció i realitat, cura homosexuals, dóna
a llum penis, explica relats
autobiogràfics, desconstrueix la performance i canta flamenc
suburbà del sud de
Londres: del registre popular al més intel·lectual,
d’espectacle a confessionari, des
de l’art en directe fins al pur entreteniment, Ursula Martínez
fa performance, en
solitari o amb altres artistes, site-specific, instal·lació,
cabaret, night club, cine,
televisió... aniversaris, casaments i tota mena de celebracions!
Escrit per Ursula Martínez i Mark Whitelaw
Dirigit per Mark Whitelaw
Actuació d’Ursula Martínez i Carmen Cuenca.
BIG ART GROUP (EUA)
Flicker
FTR: Film en Temps Real
6 i 7 de juliol, 22.30 h, Plaça Joan Coromines (1 h)
Flicker és un format desenvolupat per Caden Manson, denominat
Real Time Film (‘Film en Temps Real’), a mig camí
entre la performance, la televisió i el cinema. Recorrent
a la performance en directe i al vídeo, l’RTF contraposa
la composició cinemàtica i la perspectiva controlada
a la veracitat: la separació entre superfície interior
i les diferents capes de la veritat.
A Flicker, dues pel·lícules xoquen entre elles i
es vessen sobre una mateixa pantalla.
En una de les pel·lícules, Justin busca algú
que el salvi de l’autoanihilació, però no
pot
rebre ajuda del morbós voyeur Jeff ni de la manipuladora
Rebecca; aleshores es troba amb Willie, que l’empeny amb
més ímpetu pel camí de la destrucció.
En l’altra
pel·lícula, un grup d’amics procedents de
la ciutat es perd en un paratge que es torna
mític i assassí. La intersecció entre les
dues pel·lícules dóna lloc a un obscur relat
de
dissociació que explora una complexa afinitat entre voyeurisme
quotidià i violència
espectacular.
LIGNA (Alemanya)
Radioballett
Invasió d’ones
8 de juliol, 19 h, Pati de les Dones (2 h)
LIGNA és un grup constituït per tres radioactivistes
que treballen per a l’emissora
lliure FSK (Freies Sender Kombinat) a Hamburg, Alemanya. El propòsit
de Ligna
consisteix a presentar i explorar un nou format d’intervenció
política en espais públics,
o que han estat públics anteriorment: la dispersió
dels oients actua en aquests casos
com una invitació a enfrontar-se a la normalitat de la
vida diària amb exercicis de
comportament anormal.
El dia 8 de juliol LIGNA convida tothom a participar en un radioballet
a Barcelona. Un
munt de persones es troben disperses com a consumidors, amb una
diferència:
escolten un programa de ràdio. Emporta’t un receptor
de ràdio (amb auriculars) i
apropia’t de l’espai públic controlat!
Ole Frahm, Michael Hüners i Torsten Michaelsen formen LIGNA
ERNA OMARSDOTTIR i JÓHANN JÓHANNSSON (Islàndia)
IBM 1401, Manual de l’usuari
Dansa i màquina
8 de juliol, 20.30 h, Plaça Joan Coromines (45’)
IBM 1401, Manual de l’usuari és una reflexió
al voltant de la complexa relació entre
l’home i les màquines que crea. Es va concebre a
partir de la història del primer
ordinador que arribà a Islàndia, el 1964. Amb l’IBM
1401 no es podia reproduir
música, però situant un receptor de ràdio
a prop seu i programant la memòria d’una
manera determinada, es podien obtenir algunes melodies simples.
Fou així com l’IBM
1401 va aprendre a “cantar” i va adquirir, gràcies
als seus operadors, una capacitat
molt humana que se suposava que no podia posseir. Les parts del
cos s’utilitzen com
a màquines i la dansa es presenta com una energia misteriosa,
inescrutable i
intangible, com l’electricitat. Moviments mecànics
i orgànics que es juxtaposen en un
intent de trobar el que els uneix.
Erna Omarsdottir: segurament us recordeu d’ella com la meravellosa
intèrpret del solo My movements are alone like street dogs
de Jan Fabre. Johann Johannsson,
protagonista actiu de l’escena musical islandesa, és
un dels fundadors de Kitchen Motors.
Coreografia i ball d’Erna Ómarsdóttir. Música
composada i interpretada en directe per
Jóhann Jóhannsson. Amb la intervenció del
quartet de corda Ethos.
REKOLONISATION (Alemanya)
Déu és Nivea
Fusions
8 i 9 de juliol, 21.45 h, Plaça Joan Coromines (10’)
Déu és Nivea és una fusió entre jo
i les grans marques. El consum és transformació.
El consum és una promesa. Que et consumeixin és
una sort. Tot el que toco em
toca. Tot el que consumeixo em consumeix. El contacte genuí
es dóna a les zones de
fricció.
REKOLONISATION investiga en la membrana de separació entre
espai públic i privat.
Les seves eines per fer-ho són, en aquests moments, aproximadament
120 accions
com sagnar, gasolinera mòbil, trànsits invisibles,
fugida de cases privades, ballet de
cotxes, caminar dret, perdre-ho tot i baralles. Jochen Dehn vol
punxar arquitectures
d’immunitat a curt termini. Li interessen els fenòmens
d’inestabilitat. Importa
imatges i situacions de catàstrofe i lluita per la supervivència,
i les implanta al seu
entorn immediat. Redueix la distància.
SKALEN
Xenit (fragment)
Dansa, vídeo i gravetat
8 i 9 de juliol, 22 h, Plaça Joan Coromines (15’)
Creada a Marsella el 1999, la companyia Skalen està formada
per ballarins, músics i
videomakers. La tecnologia del vídeo conforma el marc general
en el qual les
imatges, els objectes, els sons, la música i els moviments
s’articulen: una dansa que
és l’eco de la nostra relació sonora amb aquest
món: desordre i no desordre.
Coproducció: L’Officina i DBM/Danse Bassin Méditerranéen:
programa Culture 2000
Michèle Ricozzi: ballarina, coreògrafa
Jean Marc Montera: músic (guitarra, objectes, electrònica)
Patrick Laffont: videoartista
CAMILLE BOITEL i L’ASSOCIACIÓ LA MÈRE
BOITEL (França)
L’homme de Hus
Teatre de gestos i d’objectes, desequilibrisme
8 i 9 de juliol, 22.45 h i 10 de juliol, 20.30 h, Hall (1 h)
Des del pati de butaques s’assisteix a un balanceig que
va endavant i endarrere.
L’homme de Hus és un joc de distàncies. Dalt
de l’escenari té lloc un estrany
combat. Les imatges, els ritmes, les sensacions adés ens
fan deixar anar una
riallada, obrir uns ulls com taronges, brandar el cap amb sorpresa,
adés aferrar-nos
a la butaca sobresaltats, esbossar un somriure, emetre un sospir
d’alleujament…
L’homme de Hus és una aventura arriscada tant per
a l’espectador com per a qui
damunt de l’escenari s’aferra a l’absurd, atrapat,
atacat per tota mena d’objectes i
de màquines. Qui ja no pot estar-se callat ni pot parlar,
aquest cos obert, suspès,
desesperat i lliure, virtuós i fràgil, aquí
està en joc amb la representació, com a
interrogació i com a goig.
Idea original: Bénédicte Le Lamer i Camille Boitel
Il·luminació: Laure Couturier
So: Silvère Boitel
Regidora: Séverine Bessac
Vestuari: Stéphanie Heinzel i Péguy Wisser
Escenògraf: Denis Bourgoin
Ajudant de direcció: Alice Boitel
STUPID FEATS (Burgos)
El acelerador de partículas
Mètode de l’“assaig i error”
8 de juliol, 22.30 h, Plaça Joan Coromines (1 h 20’)
Quatre científics desenvolupen els seus experiments per
descobrir un dels últims
secrets de la natura: els constituents més petits de la
matèria, les partícules elementals.
Aquests subjectes consideren que el coneixement científic
és una meta per ell mateix
per a la humanitat i s’esforcen a divulgar àmpliament
a la comunitat internacional tot
allò que encara és desconegut (fins i tot per a
ells). Els avenços tecnològics han
permès a aquests savis construir màquines per accelerar
les partícules fins a fer-los
assolir la velocitat de la llum, i després llançar-les
contra nuclis atòmics, de manera
que del xoc brutal puguin sorgir noves partícules encara
més ínfimes. En aquesta
recerca d’allò infinitament petit sorgeix en algun
moment el dubte sobre el que és
tangible. Aquest dubte solament pot ser resolt pel mateix espectador.
Aprenentatge
de l’individu basat en el reconegut mètode de l’“assaig
i error”.
Idea original, acció, escenografia i vídeo: Stupid
Feats
Coproducció: Stupid Feats, Espacio Tangente (Burgos)
i Festival Escena Abierta (Burgos)
Stupid Feats són, en aquesta ocasió: Álvaro
Alonso de Armiño, Javier Basconcillos,
Sergio Corral i Javier Mediavilla
CRITICAL ART ENSEMBLE (EUA)
Art and discipline
Presentació
9 de juliol, 22.30 h, Pati de les Dones (1 h 45’)
Els fets que envolten el cas Kurtz estan ben documentats. Quan
es va despertar el
matí de l’11 de maig de 2004, Kurtz va trobar la
seva dona, Hope, morta al seu
costat. Va trucar a la policia local, que va sospitar d’ell
en trobar al domicili un
laboratori casolà per a la manipulació d’ADN
ideat per a Free Range Grain, una
instal·lació que Kurtz estava preparant per a una
exposició al Museu d’Art
Contemporani de Massachusetts. En uns segons, Kurtz es va veure
envoltat per l’FBI i
el Grup Especial d’Operacions Antiterroristes. Uns agents
federals vestits amb
uniformes especials de protecció van confiscar el material
de laboratori, el cadàver de la seva esposa i fins i tot
el gat de la casa. Kurtz va estar detingut durant vint-i-dues
hores, acusat de bioterrorisme. A la fi, aquests càrrecs
li van ser retirats, després que els organismes locals
i federals determinessin que el laboratori de Kurtz era innocu,
i en tot cas no apte per a la preparació d’armament
biològic, i que la seva dona havia mort per causes naturals.
Els membres del col·lectiu Critical Art Ensemble (CAE)
practiquen diverses
especialitats tàctiques, entre les quals el grafisme per
ordinador i el disseny de webs,
wetware, cinema, vídeo, fotografia, text art i book art
i performance. Des del 1987,
data de la seva creació, Critical Art Ensemble es dedica
a l’exploració dels terrenys
mixtos en els quals convergeixen l’art, la teoria crítica,
la tecnologia i l’activisme
polític. El col·lectiu ha fet actuacions i ha produït
una àmplia varietat de projectes
per a un públic internacional en diversos escenaris, des
de carrers fins a museus, i a
Internet.
http://www.critical-art.net/
http://www.caedefensefund.org/
LOS CORDEROS
Crónica de José Agarrotado (menudo hijo de puta)
Dansa? Teatre?: Una cita sense sortida
9 de juliol, 20.30 h, Plaça Joan Coromines (45’)
Los corderos.sc està format per un ramat reduït:
David N. Climent i Pablo Molinero.
Tots dos pertanyents a la mateixa generació, la del 1977,
i a la mateixa província, Castelló.
No has pensat mai que matar el teu alter ego podria ajudar-te
a suportar millor la
vida? Crònica de José Agarrotado és bàsicament
una cita sense sortida amb algú que
t’és tan proper que bé podria ser la teva
pròpia parella o tu mateix. “... porteu-me
aquí a prop tot el que és meu, no demano res més
ni vull res més, el meu fred amb
mi i les raons sense control al meu costat. Estic molt bé
aquí, per favor, no li ho diguis a ningú...”,
va dir José Agarrotado mentre matava els primers cargols
del matí.
Creació i Direcció: loscorderos.sc.
Intèrprets: David Climent i Pablo Molinero
Barrejes i Samplers: Mireia Tejero
Disseny il·luminació: Ana Rovira, Óscar de
Paz i loscorderos.sc.
Tècnic il·luminació i so: Óscar de
Paz
Producció: Pilar López
En col·laboració amb: Companyia Sol Picó
100.000 RETINAS
Ratcatcher
Pel·lícula
9 de juliol, 22.30 h, Plaça Joan Coromines (1 h 30’)
Lynne Ramsay (Regne Unit, 1999, 94 min) Intèrprets: William
Eadie, Tommy
Flanagan, Mandy Matthews, Lynne Ramsay Jr., Michelle Stewart,
Leanne Mullen
El primer llargmetratge de la directora de la impactant Morvern
Callar ens situa a
Glasgow durant els dies de la dura vaga d’escombriaires
que va patir el país als anys
setanta. La família del jove James Gillespie viu en un
barri deprimit de Glasgow i somia
amb aconseguir un dels nous pisos de protecció oficial,
tot i que en realitat gairebé
ningú no creu que pugui canviar la foscor de les seves
vides. La mirada poètica i
somiadora de James ens guiarà per aquest paisatge inusual
que emmarca el seu
trànsit cap a l’adolescència. Saludat com
un dels debuts més impactants dels últims
anys, cal destacar en el film de Ratcacher les sumptuoses imatges
que Ramsay crea
amb la seva càmera i les interpretacions que obté
d’intèrprets no professionals.
TURISME TÀCTIC
La ruta de l’anarquisme
Tour
7, 8 i 9 de juliol, de 10 a 14 h
Quantes Barcelones s’amaguen dins de Barcelona? La ruta
de l’anarquisme és un
viatge a una d’aquestes Barcelones ocultes, la ciutat de
vermell i negre que va estar a punt de fer una revolució
que podria haver canviat la història i que fou condemnada
a silenci. Recorrent els carrers per on van tenir lloc els fets
més notables de
l’anarquisme –carrers pels quals passem cada dia sense
saber la història que
amaguen–, la ruta pretén rescatar aquella Barcelona
del silenci i l’oblit.
El col·lectiu Turisme Tàctic realitza projectes
d’intervenció en espais públics i
considera el “tour” com un mitjà de comunicació.
La indústria turística ha transformat
el “tour” en un mitjà amb codis i protocols
que són acceptats des del punt de vista
social. Acceptem la idea que ens portin d’un lloc a un altre
mentre ens expliquen la
història o els fets que s’han produït en el
lloc que visitem.
LEO BASSI
Bassibus
Tour
6, 7 i 8 de juliol, de 15 a 17 h
Amb la presentació a Barcelona dels serveis Bassibus,
Leo Bassi proposa una nova era del turisme: el Turisme Polític.
Conscient de la importància, per la economia
espanyola, d’estar a la punta de les noves tendències
turístiques, Leo Bassi ha decidit
revolucionar la manera de gaudir de les ciutats.
Sense menysprear la importància dels seus monuments, museus
i parcs històrics,
l’artista italià vol demostrar que el prodigiós
creixement urbà dels darrers anys ha creat nous i sorprenents
llocs de gran impacte visual i emocional que els clàssics
“Tour Operadors” ignoren…
DAVIS FREEMAN (Regne Unit)
Too shy to stare (solo version)
Solament per a un
Cada dia, 19.20h i 21 h, Aparador
La visió d’un mateix en el cos d’un “altre”
és el format elegit per l’artista Davis
Freeman en l’obra Too shy to stare. L’artista encarna
la persona per a la qual està
actuant, i així dóna lloc a la creació d’una
llibertat i un espai que li permeten
reconsiderar-se ell mateix. Peggy Phelan diu: “Tothom projecta
sempre la seva pròpia
imatge en una imatge de l’altre”, però, què
passa si l’altre és un mateix?
Concepte / Direcció / Vídeo: Davis Freeman
Performance: Kate Macintosh
Assistència artística: Lilia Mestre
Producció: Salzburg SZENE, Dans in Kortrijk, Random Scream
CANDIDA TV (Itàlia)
Sopopia
Telenovel·la de codi obert
6, 7 i 9 de juliol, 19.15 h i 8 de juliol, 21.15 h, Pati de
les Dones
La nova frontera televisiva de la soap-opera. Una sèrie
en la qual els mateixos
personatges són interpretats a cada episodi per diferents
actors. Vianants seleccionats al carrer mateix, als quals s’assignen
papers predeterminats. Qui condueix el programa serà una
mena de metge, un “teledemiürg” equipat amb camises
i carpetes clíniques que en la primera fase selecciona
els intèrprets, els assigna els papers i els proporciona
els elements d’arrencada. Si els papers ja estan establerts
i el vestuari que els fa reconeixedors sempre és el mateix
(però portat cada vegada per persones diferents), en canvi
els diàlegs són improvisats pels mateixos protagonistes
casuals.
Es tracta, doncs, d’un plató en construcció,
en el qual l’evolució de la història depèn
de la inspiració dels participants fortuïts, que en
el fons acaben expressant la seva
pròpia realitat, els seus somnis i les seves pròpies
frustracions inconfessables. Un
programa que, gràcies a un benèfic “intercanvi”,
treu a la llum i cura els símptomes
patològics de l’addicció catòdica.
Una transmissió terapèutica: si la televisió
és la
malaltia, Sopopia és el remei. Candida TV, pren-te-la abans
de sortir. Candida. Fes la
teva tele.
KLAAS KUITENBROUWER (Països Baixos)
L’oracle dels objectes trobats
Respostes qualitatives
6 i 7 de juliol, 19h i 21 h / 8 i 9 de juliol, 19h i 21.15 h,
Plaça Joan Coromines
L’oracle dels objectes trobats és capaç
de contestar qualsevol pregunta de manera
qualitativa, sense pretendre per això que està en
contacte amb les anomenades
“forces superiors”. Vostè (el consultant) pregunta
alguna cosa que li importa.
Mitjançant l’encreuament entre una selecció
aleatòria d’objectes significatius,
possibles claus d’interpretació i la formulació
de la pregunta, apareixeran els elements clau de la resposta sota
una aparença visualment atractiva. Un conseller qualificat
interpretarà aleshores la resposta amb l’ajuda del
consultant.
L’oracle dels objectes trobats és una performance
entre dues persones, si bé és cert
que un petit cercle de públic respectuós no necessàriament
destorba. Si es vol, es pot
garantir la més absoluta confidencialitat i discreció.
L’oracle dels objectes trobats és una idea de Klaas
Kuitenbrouwer (Països Baixos),
artista, investigador i conferenciant. Klaas Kuitenbrouwer també
és el conseller de
l’oracle.
EDDIE EGAL (Regne Unit)
L’enginy pironàutic
Elements a pèl
6 i 7 de juliol, 24 h / 8 i 9 de juliol, 24.15 h, Pati de les
Dones
Jugar amb els elements... a pèl. És possible dur
el foc i l’aigua a un equilibri
controlat? I què passa si un ésser humà se
situa en el punt de fusió d’aquests
elements? Basant-se en aquestes preguntes, els membres de l’Arson
Art Association
han creat una construcció pirotècnica que aconsegueix
trobar la resposta. La cosa
crema... Aquesta performance està dedicada al foc real!
Pyromancer forma part de l’Arson Art Association. Fou fundada
per diversos
piroartistes a Berlín el 1989. www.pyromancer.de
MECANIQUE VIVANTE (França)
El piano de gallines
Improvisació musical
6 i 7 de juliol, 19 h i 21 h / 8 i 9 de juliol, 19 h i 21.15
h, Plaça Joan Coromines
El piano de gallines és un enginy que permet obtenir,
mitjançant aquestes aus
gallinàcies, una música cacofònica. El piano
de gallines de Franz Clochard va ser el
primer d’una sèrie interminable d’invents i
de màquines segrestades per posar-los al
servei dels somnis: la moto i la motoserra ascensionals, el bar
dels Asos, la baldufa, el pols mecànic, les sirenes musicals...
Franz Clochard ha après a domesticar tota una “fauna”
d’objectes més o menys
perjudicials i molestos, que ell transforma per a nosaltres en
melodies, joguines per a
nens, acrobàcies i imatges oníriques vives, al servei
d’un espai, de la seva
arquitectura i dels seus habitants.
A . P . T . C
Papallones
Sense principi ni final
6 i 7 de juliol, 19 h i 21 h / 8 i 9 de juliol 19 h i 21.15 h,
Sala Plató
Papallones és una instal·lació i, com gairebé
totes les instal·lacions, suposem que
produirà una certa sensació de decepció.
Crec que partir d’aquesta base és una bona
manera d’establir una comunicació més sincera
amb les persones que se’ns vulguin
acostar. Papallones no té principi ni final, no té
acció ni argument, no pretén agradar
ni pretén que la gent s’hi relacioni de cap manera
en concret. Papallones és un intent
més de captar l’atenció de la gent, una distracció
més, però en aquest cas ningú no
s’haurà de preocupar, ja que nosaltres no pretenem
vendre cap moto.
A les oficines d’Hisenda hi ha un departament que gestiona
la contractació d’artistes i
‘toreros’. En saber que l’actual agenda parlamentària
preveu celebrar un debat sobre
la necessitat de legalitzar la prostitució, hem creat una
companyia que proposa
l’adhesió d’aquesta professió al departament
esmentat. Ens agrada mostrar grans
dosis de disbarat i deixar-nos dur per corrents d’actualitat
en un món que avança amb fortuna desigual. Atentament:
Artistes, Putes, Toreros i Companyia.
Papallones és una producció d’A.P.T.C. i M.O.M.
(El Vivero), en coproducció amb
InnMOTION
MARCEL·LÍ ANTÚNEZ ROCA
Alfabet
Audioinstal·lació. Pròtesi emotiva
6 i 7 de juliol, 19 h i 21 h / 8 i 9 de juliol, 19 h i 21.15
h, Plaça Joan Coromines
Alfabet és una audioinstal·lació interactiva.
Quan l’espectador s’acosta, toca o abraça
la columna, aquesta emet sons. Es tracta d’un grup d’onomatopeies
organitzades
segons diferents estats emotius: dolor, plaer, rialla, plor.
Alfabet és una interfície concebuda com una pròtesi
emotiva. La interfície “es posa
alegre”, “s’entristeix”, “sent dolor”,
o “sent plaer” a través del gest o la carícia
de
l’usuari, el qual implica en una combinatòria d’emocions.
Potser per això Alfabet ha
estat requerida per algun dels seus usuaris com la interfície
domèstica per ser
utilitzada, per exemple, abans de sortir al carrer.
TELENOIKA.NET
Videofestival paràsit
6 i 7 de juliol, 22 h i 23.30 h / 8 de juliol, 22 h i 23.45 h
/ 9 de juliol, 22 h i 24 h, Pati de les Dones
Cada nit un artista audiovisual ambientarà en directe
les parets interiors del CCCB.
Una atmosfera de vídeo, un espai tranquil on gaudir d’unes
habitacions sonores amb vistes.
Seguint la cultura del dj, el vj llegeix la música i la
interpreta amb imatges. Cada nit
un treball de vídeo en directe al ritme de la música.
EL VICIO
Dj’s
6 i 7 de juliol, 19 h, 21 h, 22 h, 23.30 h / 8 i 9 de juliol,
19.30 h, 21.15 h, 22.15 h i 23.45 h,
Pati de les Dones i Plaça Joan Coromines
Dimecres 6 de juliol
Crystal Distortion (labrat rec / expressillon rec / co.uk) breakbeat
Crystal Distortion, una figura fonamental en la història
de la música electrònica
independent. Integrant de Spiral Tribe en els seus inicis i responsable,
juntament amb
d’altres, del mític estudi mòbil que va ser
NETWORK 23, amb el qual es van gravar
discos per tot Europa, Crystal Distortion torna a Barcelona, amb
els seus experiments
musicals. El seu so, amb les seves pròpies paraules, es
compon de ritmes tribals
amagats en la distorsió que produeixen objectes com el
vidre.
Dijous 7 de juliol
LOD (Klitekture / Espanya) minimal
Luis Ortiz és l’encarregat dels segells discogràfics
Klitekture, Sinergy Networks i
Calima, i dedica el temps que li queda lliure a produir música
per a aquests segells i
d’altres d’internacionals. Centrat en el so minimal,
amb el seu nou projecte, Calima,
s’acosta a la música de ball amb sons més
frescos i orgànics, propers al dub o el funk.
Les seves sessions com a dj es caracteritzen per l’energia
que transmeten i per
l’experimentació. Actualment treballa amb altres
músics a Barcelona per desenvolupar un so dub orgànic,
que busca l’equilibri entre el so analògic i el digital.
Divendres 8 de juliol
Djd (Lo*li*ta / Espanya-França) electro/techno/lounge
La proposta musical de Djd és de les més eclèctiques
i lliures de prejudicis que es
poden trobar. Procedent del món de l’arquitectura,
fou nomenat entre els deu millors
dj espanyols els anys 2002 i 2003 per la revista Rockdelux. Actualment
és resident a
la sala Lo*li*ta, al club The Loft, de la qual també és
creador i programador. Així
mateix, ha exercit com a assessor musical per a diverses obres
de teatre i desfilades de moda.
Dissabte 9 de juliol
Dj Blunt (basic.ch / Suïssa) house
Col·leccionista de música des dels vuit anys, a
Dj Blunt li encanta barrejar hip-hop,
disco, house, techno, jazz, rock i tots els sons contemporanis
que pugui trobar. Va
tocar en bandes de rock-punk i electroindustrials, fins que va
descobrir els clubs a
Londres i Nova York, i les raves a Zuric. Va començar a
punxar el 1995 tecno,
drum&bass i downtempo; actualment el seu estil va des del
house fins al funky-tecno.
És cofundador de l’associació DATABASE, amb
seu a Ginebra i en la qual es reuneixen més de vint estudis
d’artistes. Allà mateix té la seu Basic.ch,
una de les primeres ràdios per Internet, de la qual també
és fundador.
ADIÓS PEPINO
Tallers de bricolatge sexual
6 i 10 de juliol, 17 h, Plaça Joan Coromines
Adiós Pepino és un taller d’autoconstrucció
de joguines sexuals, en el qual es donen
cita les manualitats, nocions bàsiques d’electrònica,
el hackeig de tecnologia i la
diversió. Un espai del qual sortir satisfet@.
Mentre convertim una depiladora en un vibrador, podem mirar d’una
altra manera els
aparells que ens envolten i desmuntar un mite.
Primer taller. Dimecres, o dijous, o divendres a les 17 h. Més
enllà del que és digital
(un taller amb presentacions de nocions bàsiques d’electrònica,
aforament limitat):
Construcció de vibradors i boles xineses a partir d’electrodomèstics
i material
informàtic reciclat. Amb el soldador a la mà, aprendrem
nocions bàsiques
d’electrònica, tècniques decoratives, i parlarem
del que ens fa vibrar.
Segon taller. Bricolatge sexual. (Aforament limitat; taller més
massiu. Poca
electrònica). Dissabte a les 17 h: Fabricació de
dildos i boles xineses al gust de
cadascú. Manipulació de materials, treball de textures,
compartir receptes. Els dildos
es podran motoritzar amb un hackeig ràpid d’un ventilador
de mà. |
