 |
|
OCCIDENT VIST DES D’ORIENT
|
| |
CCCB - Del 27 de Maig al
25 de Setembre
|
| |
|
 |
|
Touhami Ennadre
New York Nine-Eleven
Fotografía sobre papel encolada sobre tela, 150
x 120 cms.
2001 - 2005
Touhami Ennadre, París |
|
| |
|
OCCIDENT VIST DES D'ORIENT
CCCB
Del 27 de maig al 25 de setembre del 2005 a Barcelona
El 24 i el 25 de maig jornades de debat prèvies a l'exposició
Del 15 d'octubre de 2005 al 15 de gener del 2006 a València
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona presenta
l’exposició OCCIDENT VIST DES D’ORIENT, comissariada
per l’escriptor tunisià Abdelwahab Meddeb, i que
es podrà visitar a la Sala 3 del CCCB del 27 de maig al
25 de setembre de 2005.
La mostra és una coproducció del CCCB i la Fundació
Bancaixa de València, amb el suport del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’exposició
es presentarà a València del 15 d’octubre
de 2005 al 15 de gener de 2006.
Occident vist des d’Orient és una exposició
sobre com hem estat i som vistos els Occidentals –els europeus
en particular– per part de l’Orient islàmic.
En la preparació de l’exposició s’ha
vist, des d’un bon inici, que històricament els orientals
s’han fixat molt menys en els europeus del que nosaltres
ho hem fet en ells. Si l’orientalisme és una tradició
cultural a Occident, Occident és un objecte rar en la creativitat
de les cultures orientals. Per aquest motiu, el CCCB ha convidat
una sèrie d’artistes i intel·lectuals d’aquests
països a donar la seva visió d’Occident. Els
treballs resultants són part destacada d’aquesta
exposició, obres impossibles d’eludir si volem realment
saber alguna cosa més sobre ells però també
sobre nosaltres mateixos.
El recorregut de la mostra permet observar que l’Islam
ha estat dividit en la seva manera de veure Occident, a la vegada
que subratlla com les diferents mirades i actituds han conviscut
simultàniament al llarg de la història. El conflicte,
la solidaritat, l’intercanvi, la fascinació... no
s’alternen en el temps, sinó que coincideixen. I
sovint permeten constatar una relació complexa feta d’amor
i d’odi, de fascinació i d’irritació,
d’emulació i de rebuig, que és el que hem
tractat que l’exposició expressi. Alhora, també
hi hem volgut destacar molts signes de proximitat que de vegades
passen desapercebuts per sota de les grans confrontacions.
Per entendre millor aquesta visió complexa, l’exposició
presenta set seqüències diferents i un total de 215
obres. Cada seqüència o apartat de l’exposició
confronta la mirada del passat (segles XII al XIX) amb la del
present. Miniatures, manuscrits, mapes, pintures i fotografies
il·lustren com l’Islam ha vist Europa al llarg dels
segles, emmirallats amb imatges d’altres llenguatges artístics
que ofereixen la clau contemporània de la qüestió.
Les veus contemporànies es recullen, d’una banda,
en l’obra de nou artistes plàstics (Marjane Satrapi,
Zoulikha Bouabdellah, Mohamed el Baz, Shadi Ghadirian, Jellel
Gasteli, Bouchra Khalili, Hassan Musa, Khosrow Hassangadeh, Touhami
Ennadre) els quals s’ha convidat que provin de fer el que
tradicionalment no han fet: donar la seva visió d’Occident.
De l’altra, s’ha enregistrat el testimoni de cinc
escriptors: Houda Barakât, Nilufer Gölë, Sorour
Kasmaï, Daryush Shayegan i Salah Stétié. Les
entrevistes resultants es projectaran a les sales i, juntament
amb les obres dels artistes abans esmentats, constitueixen un
material inèdit de gran interès per a la reflexió
que el CCCB vol presentar.
|
| |
|
Baptisme de Crist, en al-Bîrûnî,
Vestigis i pervivències del passa, Iraq (?), segle XVI
(?)
Guaix sobre paper, 30 x 21 cm
Bibliothèque nationale de France, París
|
| |
| |
LES SET SEQÜÈNCIES DE L’EXPOSICIÓ
1 - al-Idrîsî. Una descripció d’Europa
El punt de partida de l’exposició és el
mapa que va realitzar el geògraf àrab al-Idrîsî
quan estava al servei del rei cristià, el normand Roger
II de Sicília (1105-1154). El monarca li va encarregar
la descripció sistemàtica d’Europa. La descripció
comença pels territoris que avui corresponen a Itàlia
i Espanya i arriba fins a Anglaterra, Dinamarca, Suècia,
Noruega, Polònia i Rússia, passant per Bretanya,
França, Flandes, Alemanya, Bohèmia, Hongria, Saxònia
i els Balcans.
La visió contemporània d'aquest punt la dona l'artista
d'origen iranià Marjane Satrapi que respon a aquesta seqüència
amb una obra original pintada in situ.
2 - Ibn al-Munqîdh. Entre la Gihad i les Croades
El sirià Usâma Ibn al-Munqîdh (1095-1188)
representa la mirada islàmica sobre les Croades. Es tracta
d'un musulmà il·lustrat, que va tenir una participació
imparcial i que comparteix l'esperit cavalleresc practicat tant
a Occident com a Orient. En cert moment, Usâma parla de
l'Altre occidental com d'un enemic a qui es pot concedir l'amistat.
El contrapunt contemporani el realitza en aquest cas la videoartista
d'origen algerià Zoulikha Bouabdellah que respon a la figura
d’Ibn al-Munqîdh rodant a les restes del seu castell
familiar, una fortalesa construïda a Shaizar, al nord de
Síria.
3 - La diferència en la semblança
L'Alcorà conté elements de la Bíblia i
de la literatura jueva aliena a la Bíblia, a més
d'alguns episodis extrets dels Evangelis i dels Apòcrifs.
La iconografia religiosa de l’Islam s'inspira precisament
en aquests episodis.
Sens dubte, la convivència amb els cristians es troba a
l'origen d'aquesta tradició pictòrica. El veïnatge
cristià va ser un estímul que va incitar els pintors
musulmans a posar en imatges la vida del seu profeta, malgrat
la iconofòbia que els atribueix la tradició i que
es manifesta en l'aniconisme del temple musulmà.
Per acompanyar aquesta seqüència l'artista plàstic
d'origen marroquí Mohamed El Baz realitza una instal·lació
inspirada en el sacrifici d’Abraham i en les seves repercussions
actuals. |
| |
|
Marjane Satrapi
El magnífic Occident
2005
Acrílic sobre tela, 240 x 435 cm
Marjane Satrapi, París
|
| |
4 - Pintar l’Occident
La pintura ha tingut un paper capital en aquesta relació
de reconeixement entre Europa i l’Islam. Així, la
pintura islàmica testimonia, de múltiples maneres
i ja des del segle XV, el coneixement d'Occident.
La fotògrafa iraniana Shadi Ghadirian presenta una obra
que, partint de Teheran, expressa la seva representació
de l'Altre occidental.
5 - El desig d'occidentalització
La fascinació de l’islam per Europa coincideix
amb l’impacte de la Revolució Industrial i tot el
que ella arrossega.
A l'Islam va sorgir un important debat sobre la manera de dur
a terme l'adaptació a les noves condicions materials tot
restant fidel a la pròpia herència. El procés
d'occidentalització comença així, per la
voluntat de conèixer o d'assimilar els modes europeus i
les raons filosòfiques, polítiques i morals que
han conduït a la seva emergència.
Europa va constituir un tema de debat per a tot l'Islam des
del segle XIX. El debat va créixer en intensitat quan l'hegemonia
del Vell Continent va començar a posar en perill la territorialitat
islàmica mitjançant el fenomen colonial. I és
en nom dels principis democràtics i de la Il·lustració
com els reformistes «occidentalistes» musulmans decideixen
lluitar contra el despotisme local i la dominació occidental. |
| |
5.1 - La fotografia i els reis
És coneguda la fascinació per la fotografia que
van experimentar alguns monarques des d'abans del darrer quart
del segle XIX. Aquest espai així ho certifica amb els retrats
de quatre mandataris.
5.2 - La modernització de les societats islàmiques
Totes aquestes transformacions són documentades per la
nova tècnica fotogràfica. En el procés d’occidentalització
dirigit com una política d’Estat, a vegades patit
i a vegades assumit, podem destacar també l’emergència
d’una nova figura d’artista que adopta les tècniques
i els esquemes de les arts visuals europees per donar testimoni,
mitjançant la fotografia o la pintura de cavallet, de l’estat
de la seva societat entre les transformacions que li són
contemporànies o la permanència dels ritus tradicionals.
5.3 - El viatge a Occident
A partir de la dècada de 1830, el viatge a Europa esdevé
una fase obligatòria per al polític reformista,
per a l'il·lustrat partidari de la modernitat, per al teòleg
reformador i per a l'estudiant en cerca de saber.
Hem demanat a la videoartista marroquina Bushra Khalili que ens
oferís una rèplica sobre el tabú de l'amor
a l'estranger tal com pot allotjar-se en el cor d'una dona d'origen
islàmic, amb la intenció de retrobar els sabors
del síndrome de Zoraida sota una forma adaptada al nostre
temps.
6 - De l'amor a la crispació
L'occidentofília s'ha expressat a través de l'amor
a l'art occidental dels col·leccionistes d'origen islàmic.
A l'inici de la dècada de 1930, el president del Senat
egipci Mahmut Khalil va reunir una col·lecció d'art
europeu del segle XIX amb obres mestres de Delacroix, Fromentin,
Millet, Degas, Manet, Monet, Sisley, Pissarro, Renoir, Van Gogh,
Gauguin o Rodin, entre d’altres.
Per altra banda, el 1974 i per iniciativa de l'emperadriu Farah
Dibah, es va crear el Museu d'Art Contemporani de Teheran, amb
obres emblemàtiques de diferents tendències artístiques
europees i nord-americanes del segle XX (de Max Ernst a Andy Warhol,
passant per Pollock i Tàpies). Després de la revolució
de Khomeyni, amb el govern de la República Islàmica
la col·lecció ha quedat enterrada als dipòsits. |
| |
7 - La guerra de les imatges
Al final de la dècada de 1920, l’antioccidentalisme
radical va ser teoritzat i incorporat a l'espai del discurs polític
per mitjà de la ideologia de combat dels Germans Musulmans.
En aquesta mateixa època d'entreguerres, els partidaris
de l'adaptació i la imitació del model occidental
van anar refinant les seves reivindicacions. De llavors ençà,
la història dels països islàmics ha estat marcada
per la línia divisòria que separa les tendències
occidentòfiles de les occidentòfobes.
L'antagonisme s'ha intensificat en els darrers decennis amb
les noves tecnologies de la comunicació (televisió
per satèl·lit, Internet...). És en aquest
moment quan neix la guerra de les imatges entre Orient i Occident.
La filmació de la destrucció dels budes de Bamian
per part dels talibans i d'Al-Qaida (març 2001) o les imatges
de la destrucció de les torres de Nova York, demostra que
la guerra de les imatges s'inclou clarament en l'estratègia
dels terroristes antioccidentalistes. Però convé
recordar que la guerra d'imatges no s'ha produït únicament
entre els terroristes islamistes i Occident, sinó també
entre dos camps irreconciliables a l'interior de l’Islam,
dividits en la seva manera de veure Occident com a problema del
pensament i del ser.
Les obres de quatre artistes d’origens molt diversos Hassan
Musa, Khosrow Hassangadeh, Samira Mahkmalbaf i Touhami Ennadre,
s’encaren i responen amb diferents accents i matisos a aquest
conflicte. |
| |
BREU RESSENYA DEL COMISSARIAT DE L'EXPOSICIÓ
Abdelwahab Meddeb és escriptor i poeta. Nascut a Tunísia,
viu a París. És professor de literatura comparada
(Europa/Islam) a la Université Paris X. Fundador director
de la revista internacional transdisciplinària Dédale.
Condueix l’emissió setmanal de "Cultures d'Islam"
a France-Culture (Radio France). Ha publicat setze llibres. Premi
Max Jacob pels seus poemes Matière des Oiseaux (2002).
Premi François Mauriac pel seu assaig La Maladie de l'Islam
(2002). La seva obra ha estat traduïda a quinze llengües.
|
| |
|
Dos portuguesos enraonant
principis del segle XVII
Guaix sobre paper, 29,8 x 19,4 cms.
Bibliothèque Nationale de France, Département des
Estampes, collection Gentil, París |
| |
L’ISLAM EUROPEU
Jornades de debat
CCCB
24 i 25 de maig de 2005
Coincidint amb la inauguració de l’exposició
«Occident vist des d’Orient», el CCCB proposa
unes jornades de debat sobre el lloc que ocupa avui l’islam
a Europa. L’objectiu dels debats és reflexionar sobre
les característiques pròpies de l’islam europeu,
entenent que aquest es troba representat des de fa molts segles
en les poblacions musulmanes de l’Europa de l’Est
i, més recentment, també en les noves comunitats
aparegudes arran dels processos d’immigració, principalment
a l’Europa Occidental.
Entre els ponents que participaran als debats destaquen Abdelwahab
Meddeb, Fred Halliday, Paul Scheffer, Olivier Roy i Nilufer Gölë.
|
|
| |
INFORMACIÓ GENERAL I DE CONTACTE
INFORMACIÓ GENERAL
DATES
27 de maig – 25 de setembre de 2005
HORARIS
Dimarts, dijous i divendres: d’11 a 14 i de 16 a 20 h
Dimecres i dissabtes: d’11 a 20 h
Diumenges i festius: d’11 a 19 h
Tancat: dilluns no festius
Horari del 21 de juny al 21 de setembre:
De dimarts a dissabte d'11 a 20h
Diumenge i festius d'11 a 15h
PREU D’ENTRADA A LES EXPOSICIONS
Entrada: 4’40 € / 3’30 € (entrada reduïda)
Entrada gratuïta: menors de 16 anys, aturats, Amics del CCCB
i primer dimecres de cada mes.
Entrada reduïda els dimecres no festius i per als jubilats
i estudiants.
Articket: 17 €. Entrada única per al CCCB, MACBA,
MNAC, la Pedrera, Fundació Antoni Tàpies i Fundació
Joan Miró
Amics del CCCB. Fes-te Amic per un any. Individual: 27 €
/ Estudiants i jubilats: 20 € / Família: 35 €
Venda d’entrades a les taquilles del CCCB, a les oficines
de Caixa Catalunya i a través del servei de Tel-Entrada:
902 10 12 12
Visites comentades a les exposicions: de dimarts a divendres,
a les 18 h, i dissabtes, diumenges i festius, a les 11.30 h.
|
| |
| Informació i imatges subministrades pel CCCB. |
|
|