Vols publicar un anunci?

Cursos i Tallers

Promoció de Webs

Missatges diversos

Darrers anuncis publicats

Música

Teatre

Llibres i literatura

Art

Cinema

Còmic i il·lustració

Festes i tradicions

Cultura, general i altres

CCCB - Del 27 de Maig al 25 de Setembre

OCCIDENT VIST DES D'ORIENT

CCCB

Del 27 de maig al 25 de setembre del 2005 a Barcelona
El 24 i el 25 de maig jornades de debat prèvies a l'exposició
Del 15 d'octubre de 2005 al 15 de gener del 2006 a València

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona presenta l’exposició OCCIDENT VIST DES D’ORIENT, comissariada per l’escriptor tunisià Abdelwahab Meddeb, i que es podrà visitar a la Sala 3 del CCCB del 27 de maig al 25 de setembre de 2005.

La mostra és una coproducció del CCCB i la Fundació Bancaixa de València, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’exposició es presentarà a València del 15 d’octubre de 2005 al 15 de gener de 2006.

Occident vist des d’Orient és una exposició sobre com hem estat i som vistos els Occidentals –els europeus en particular– per part de l’Orient islàmic. En la preparació de l’exposició s’ha vist, des d’un bon inici, que històricament els orientals s’han fixat molt menys en els europeus del que nosaltres ho hem fet en ells. Si l’orientalisme és una tradició cultural a Occident, Occident és un objecte rar en la creativitat de les cultures orientals. Per aquest motiu, el CCCB ha convidat una sèrie d’artistes i intel·lectuals d’aquests països a donar la seva visió d’Occident. Els treballs resultants són part destacada d’aquesta exposició, obres impossibles d’eludir si volem realment saber alguna cosa més sobre ells però també sobre nosaltres mateixos.

El recorregut de la mostra permet observar que l’Islam ha estat dividit en la seva manera de veure Occident, a la vegada que subratlla com les diferents mirades i actituds han conviscut simultàniament al llarg de la història. El conflicte, la solidaritat, l’intercanvi, la fascinació... no s’alternen en el temps, sinó que coincideixen. I sovint permeten constatar una relació complexa feta d’amor i d’odi, de fascinació i d’irritació, d’emulació i de rebuig, que és el que hem tractat que l’exposició expressi. Alhora, també hi hem volgut destacar molts signes de proximitat que de vegades passen desapercebuts per sota de les grans confrontacions.

Per entendre millor aquesta visió complexa, l’exposició presenta set seqüències diferents i un total de 215 obres. Cada seqüència o apartat de l’exposició confronta la mirada del passat (segles XII al XIX) amb la del present. Miniatures, manuscrits, mapes, pintures i fotografies il·lustren com l’Islam ha vist Europa al llarg dels segles, emmirallats amb imatges d’altres llenguatges artístics que ofereixen la clau contemporània de la qüestió.

Les veus contemporànies es recullen, d’una banda, en l’obra de nou artistes plàstics (Marjane Satrapi, Zoulikha Bouabdellah, Mohamed el Baz, Shadi Ghadirian, Jellel Gasteli, Bouchra Khalili, Hassan Musa, Khosrow Hassangadeh, Touhami Ennadre) els quals s’ha convidat que provin de fer el que tradicionalment no han fet: donar la seva visió d’Occident. De l’altra, s’ha enregistrat el testimoni de cinc escriptors: Houda Barakât, Nilufer Gölë, Sorour Kasmaï, Daryush Shayegan i Salah Stétié. Les entrevistes resultants es projectaran a les sales i, juntament amb les obres dels artistes abans esmentats, constitueixen un material inèdit de gran interès per a la reflexió que el CCCB vol presentar.

LES SET SEQÜÈNCIES DE L’EXPOSICIÓ

1 - al-Idrîsî. Una descripció d’Europa

El punt de partida de l’exposició és el mapa que va realitzar el geògraf àrab al-Idrîsî quan estava al servei del rei cristià, el normand Roger II de Sicília (1105-1154). El monarca li va encarregar la descripció sistemàtica d’Europa. La descripció comença pels territoris que avui corresponen a Itàlia i Espanya i arriba fins a Anglaterra, Dinamarca, Suècia, Noruega, Polònia i Rússia, passant per Bretanya, França, Flandes, Alemanya, Bohèmia, Hongria, Saxònia i els Balcans.

La visió contemporània d'aquest punt la dona l'artista d'origen iranià Marjane Satrapi que respon a aquesta seqüència amb una obra original pintada in situ.

2 - Ibn al-Munqîdh. Entre la Gihad i les Croades

El sirià Usâma Ibn al-Munqîdh (1095-1188) representa la mirada islàmica sobre les Croades. Es tracta d'un musulmà il·lustrat, que va tenir una participació imparcial i que comparteix l'esperit cavalleresc practicat tant a Occident com a Orient. En cert moment, Usâma parla de l'Altre occidental com d'un enemic a qui es pot concedir l'amistat.

El contrapunt contemporani el realitza en aquest cas la videoartista d'origen algerià Zoulikha Bouabdellah que respon a la figura d’Ibn al-Munqîdh rodant a les restes del seu castell familiar, una fortalesa construïda a Shaizar, al nord de Síria.

3 - La diferència en la semblança

L'Alcorà conté elements de la Bíblia i de la literatura jueva aliena a la Bíblia, a més d'alguns episodis extrets dels Evangelis i dels Apòcrifs. La iconografia religiosa de l’Islam s'inspira precisament en aquests episodis.
Sens dubte, la convivència amb els cristians es troba a l'origen d'aquesta tradició pictòrica. El veïnatge cristià va ser un estímul que va incitar els pintors musulmans a posar en imatges la vida del seu profeta, malgrat la iconofòbia que els atribueix la tradició i que es manifesta en l'aniconisme del temple musulmà.

Per acompanyar aquesta seqüència l'artista plàstic d'origen marroquí Mohamed El Baz realitza una instal·lació inspirada en el sacrifici d’Abraham i en les seves repercussions actuals.

El magnífic Occident
2005
Acrílic sobre tela, 240 x 435 cm
Marjane Satrapi, París

4 - Pintar l’Occident

La pintura ha tingut un paper capital en aquesta relació de reconeixement entre Europa i l’Islam. Així, la pintura islàmica testimonia, de múltiples maneres i ja des del segle XV, el coneixement d'Occident.

La fotògrafa iraniana Shadi Ghadirian presenta una obra que, partint de Teheran, expressa la seva representació de l'Altre occidental.

5 - El desig d'occidentalització

La fascinació de l’islam per Europa coincideix amb l’impacte de la Revolució Industrial i tot el que ella arrossega.
A l'Islam va sorgir un important debat sobre la manera de dur a terme l'adaptació a les noves condicions materials tot restant fidel a la pròpia herència. El procés d'occidentalització comença així, per la voluntat de conèixer o d'assimilar els modes europeus i les raons filosòfiques, polítiques i morals que han conduït a la seva emergència.

Europa va constituir un tema de debat per a tot l'Islam des del segle XIX. El debat va créixer en intensitat quan l'hegemonia del Vell Continent va començar a posar en perill la territorialitat islàmica mitjançant el fenomen colonial. I és en nom dels principis democràtics i de la Il·lustració com els reformistes «occidentalistes» musulmans decideixen lluitar contra el despotisme local i la dominació occidental.

5.1 - La fotografia i els reis

És coneguda la fascinació per la fotografia que van experimentar alguns monarques des d'abans del darrer quart del segle XIX. Aquest espai així ho certifica amb els retrats de quatre mandataris.

5.2 - La modernització de les societats islàmiques

Totes aquestes transformacions són documentades per la nova tècnica fotogràfica. En el procés d’occidentalització dirigit com una política d’Estat, a vegades patit i a vegades assumit, podem destacar també l’emergència d’una nova figura d’artista que adopta les tècniques i els esquemes de les arts visuals europees per donar testimoni, mitjançant la fotografia o la pintura de cavallet, de l’estat de la seva societat entre les transformacions que li són contemporànies o la permanència dels ritus tradicionals.

5.3 - El viatge a Occident

A partir de la dècada de 1830, el viatge a Europa esdevé una fase obligatòria per al polític reformista, per a l'il·lustrat partidari de la modernitat, per al teòleg reformador i per a l'estudiant en cerca de saber.

Hem demanat a la videoartista marroquina Bushra Khalili que ens oferís una rèplica sobre el tabú de l'amor a l'estranger tal com pot allotjar-se en el cor d'una dona d'origen islàmic, amb la intenció de retrobar els sabors del síndrome de Zoraida sota una forma adaptada al nostre temps.

6 - De l'amor a la crispació

L'occidentofília s'ha expressat a través de l'amor a l'art occidental dels col·leccionistes d'origen islàmic. A l'inici de la dècada de 1930, el president del Senat egipci Mahmut Khalil va reunir una col·lecció d'art europeu del segle XIX amb obres mestres de Delacroix, Fromentin, Millet, Degas, Manet, Monet, Sisley, Pissarro, Renoir, Van Gogh, Gauguin o Rodin, entre d’altres.

Per altra banda, el 1974 i per iniciativa de l'emperadriu Farah Dibah, es va crear el Museu d'Art Contemporani de Teheran, amb obres emblemàtiques de diferents tendències artístiques europees i nord-americanes del segle XX (de Max Ernst a Andy Warhol, passant per Pollock i Tàpies). Després de la revolució de Khomeyni, amb el govern de la República Islàmica la col·lecció ha quedat enterrada als dipòsits.

7 - La guerra de les imatges

Al final de la dècada de 1920, l’antioccidentalisme radical va ser teoritzat i incorporat a l'espai del discurs polític per mitjà de la ideologia de combat dels Germans Musulmans. En aquesta mateixa època d'entreguerres, els partidaris de l'adaptació i la imitació del model occidental van anar refinant les seves reivindicacions. De llavors ençà, la història dels països islàmics ha estat marcada per la línia divisòria que separa les tendències occidentòfiles de les occidentòfobes.

L'antagonisme s'ha intensificat en els darrers decennis amb les noves tecnologies de la comunicació (televisió per satèl·lit, Internet...). És en aquest moment quan neix la guerra de les imatges entre Orient i Occident.

La filmació de la destrucció dels budes de Bamian per part dels talibans i d'Al-Qaida (març 2001) o les imatges de la destrucció de les torres de Nova York, demostra que la guerra de les imatges s'inclou clarament en l'estratègia dels terroristes antioccidentalistes. Però convé recordar que la guerra d'imatges no s'ha produït únicament entre els terroristes islamistes i Occident, sinó també entre dos camps irreconciliables a l'interior de l’Islam, dividits en la seva manera de veure Occident com a problema del pensament i del ser.

Les obres de quatre artistes d’origens molt diversos Hassan Musa, Khosrow Hassangadeh, Samira Mahkmalbaf i Touhami Ennadre, s’encaren i responen amb diferents accents i matisos a aquest conflicte.

BREU RESSENYA DEL COMISSARIAT DE L'EXPOSICIÓ

Abdelwahab Meddeb és escriptor i poeta. Nascut a Tunísia, viu a París. És professor de literatura comparada (Europa/Islam) a la Université Paris X. Fundador director de la revista internacional transdisciplinària Dédale. Condueix l’emissió setmanal de "Cultures d'Islam" a France-Culture (Radio France). Ha publicat setze llibres. Premi Max Jacob pels seus poemes Matière des Oiseaux (2002). Premi François Mauriac pel seu assaig La Maladie de l'Islam (2002). La seva obra ha estat traduïda a quinze llengües.

L’ISLAM EUROPEU

Jornades de debat
CCCB

24 i 25 de maig de 2005

Coincidint amb la inauguració de l’exposició «Occident vist des d’Orient», el CCCB proposa unes jornades de debat sobre el lloc que ocupa avui l’islam a Europa. L’objectiu dels debats és reflexionar sobre les característiques pròpies de l’islam europeu, entenent que aquest es troba representat des de fa molts segles en les poblacions musulmanes de l’Europa de l’Est i, més recentment, també en les noves comunitats aparegudes arran dels processos d’immigració, principalment a l’Europa Occidental.

Entre els ponents que participaran als debats destaquen Abdelwahab Meddeb, Fred Halliday, Paul Scheffer, Olivier Roy i Nilufer Gölë.

INFORMACIÓ GENERAL I DE CONTACTE

INFORMACIÓ GENERAL

DATES
27 de maig – 25 de setembre de 2005

HORARIS
Dimarts, dijous i divendres: d’11 a 14 i de 16 a 20 h
Dimecres i dissabtes: d’11 a 20 h
Diumenges i festius: d’11 a 19 h
Tancat: dilluns no festius

Horari del 21 de juny al 21 de setembre:
De dimarts a dissabte d'11 a 20h
Diumenge i festius d'11 a 15h

PREU D’ENTRADA A LES EXPOSICIONS
Entrada: 4’40 € / 3’30 € (entrada reduïda)
Entrada gratuïta: menors de 16 anys, aturats, Amics del CCCB i primer dimecres de cada mes.
Entrada reduïda els dimecres no festius i per als jubilats i estudiants.
Articket: 17 €. Entrada única per al CCCB, MACBA, MNAC, la Pedrera, Fundació Antoni Tàpies i Fundació Joan Miró
Amics del CCCB. Fes-te Amic per un any. Individual: 27 € / Estudiants i jubilats: 20 € / Família: 35 €
Venda d’entrades a les taquilles del CCCB, a les oficines de Caixa Catalunya i a través del servei de Tel-Entrada: 902 10 12 12
Visites comentades a les exposicions: de dimarts a divendres, a les 18 h, i dissabtes, diumenges i festius, a les 11.30 h.