VIOLÈNCIA GRATUÏTA

Ho he perdut tot abans de néixer. Escrit
a les parets de la ciutat he llegit:
no hi ha futur.
                                       No voldré mirar la lluna
el cel està tan podrit que cap estel
l’acompanya.

                                  Només sóc carn de canó,
un bistec més a la planxa insatisfet
i anònim, un fracàs qualsevol, com tu.

Per tant, cada dia viscut, cada nit,
és un magnífic triomf sense precedents,
un tot guanyat a la violència gratuïta.

Del llibre "Violència gratuïta"

LA LLUITA

Evocar els cedres bellíssims del Líban
o els semàfors tricolors de Badalona.
Sadollar-se d’esbarzers florits de flama
o jeure badoc a l’ull televisiu.

Tan és.
Exiliats els uns com els altres,
s’enfronten al món sense saber res més
que el seu pas errant testimoni de l’aigua,
mentre raja l’oblit i s’amara d’absència.

Abu Bakr At-Turtuixi diu a la rotllana
com l’ús sagrat de la pedra pot fermar
l’instint de resistència contra l’armat.

El meu avi construeix un hortet, es distreu
amb poca cosa: cull un tomàquet verd,
amaneix un enciam amb oli cru d’oliva
i aixafa les bledes, tan desganat,
que menjar-se l’orgull per amor als fills
ha estat l’àpat del dia a dia, l’herència
d’una victòria sense motiu aparent.

Del llibre "Violència gratuïta"

CLAROBSCURS

Foscor, diries. Però clara com la blanca
lluïssor del marbre esquerdat, un matí neutre
amb les vetes impures – diguem, al trenc
de la clova foradada- O era abans
que tu deies? Quan un cel gris, embadocat,
s’obria de llum al bat de les finestres.
Condició del vol és que l’ocell s’enlairi.
Però mira-te’l, com es perd, i al tomb
va i s’apropa. L’alteritat del meu cos
estimbat en un lleu tremor d’esbarzers.
No diguis res. Fes-me sentir que sóc l’altre.

Del llibre "Violència gratuïta"

KOSOVO

He perseguit formigues amb el meu fill.
Encuriosit se les mira com joguines
en moviment, les tragina, se les menja,
furga els forats de l’ètica.
                                                    No l’aturo,
m’he quedat sense arguments. Veig com pren ritme
devastador i desola la llar d’altri
i no m’hi oposo, embadalit sóc ell,
el meu comportament és el seu, cultura
tradicional europea. Hem tret l’espasa
de fer injustícia, més tard vestiré
un mort amb la roba d’un altre més mort.
Tot és justificable, un efecte òptic
creat amb paraules, un conjunt de postissos
i una vacuna per a la convivència:
La hipocresia que fa venir la febre
però sadolla d’amor propi el que és just.

Del llibre "Violència gratuïta"

ENLLAÇ DE CONSULTA/COMPRA: NATURA MORTA

Pàgines: 60 - Mides: 13,5 x 20,5
COLUMNA EDICIONS, S.A.
Enquadernació: Rústica amb solapes

Any d’edició: 1998

->Comprar/Consultar a Llibres.cat.

COMPRAR O CONSULTAR: ORATORI

ELISEU CLIMENT EDITOR
Lengua: CATALÁN
Enquadernació: Rústica - 64 pàgines

->Comprar/Consultar a La Casa del Llibre.