Tot l’enyor de demà

                                              A Marià Manent

Ara que estic al llit
                          malalt,
                          estic força content.
-Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
                          sota el sol,
                          sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
                amb unes vores fetes de puntes de coixí,
                i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
                i els baixa
                tot corrent.

I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
                           de les altres que porta.

I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri
                           matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
             que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,
que treu la torradora del cafè
                                      i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
                           amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats
                            i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa,
            posat a taula.
I l'escudella rossa,
                        fumejant.

I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.

Tot això bé m'espera
                         si m'aixeco
                         demà.

Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m'espera:

-Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

Del llibre "L’irradiador del port i les gavines"

Sota el meu llavi el seu

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
                           ben blanca

l'ombra corba
                  incitant
                          de l'esguard:

encara un altre bes
                         un altre
                                  un altre

-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!

Del llibre "Poema de la rosa als llavis"

Amada, amada

Com te veig
sense veure't ni tenir-te al davant!

Ara mateix,
m'apar com si corressis.

Vers la meva cabana d'il.lusions.

Amada,
vas lleugera de roba.

I, en corrent,
tos pits saltironegen en son si.

Aprés bojament rius,
-en adonar-te'n-,
talment com una nena enjogassada.

A prop de la cabana has arribat,
amada.

I dolçament m'esguardes.

Per què acotes el cap, avergonyida?

Amada,
jo ara et vull fecundar:

Perquè un infant alletis
-que sigui com un déu.

I els homes beneeixin
els teus sins

i el teu córrer.

Del llibre "Poemes dispersos"

Nadal

                                                A Emili Badiella

Sento el fred de la nit
                                i la simboma fosca.
Així el grup d'homes que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
                                que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
                                prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
                                i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
                                Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Del llibre "L'irradiador del port i les gavines"

La meva amiga com un vaixell blanc

Aquella verge vinclada als meus braços
tota es donava però ha fet un gran crit.
-Oh, amat, no temis! - em deia
                                   ajocant-se:
-No hi ha a la terra cap glavi més fi.

Cerca pel món, que no en trobaràs d'altra
que et faci ofrena d'un amor tan pur.
No em deixis, no, que el teu bes m'amanyaga:
¿com ho faria, si era sense tu?-

I ara s'alçava i jo la vestia
i els seus cabells destrenava pel coll.
La carn, flotant al mossec de la vida,
s'enorgullia de la comunió.

-¿Què més voldràs, si el meu cos que et guardava
ara ja és teu, i elevarà el teu cant?-
I amb els peus nus, de puntetes, mirant-me:
-Quan corris món, el meu nom ¿què et dirà?-

A cada mot més la veu endolcia,
i jo era alhora l'heroi i l'esclau:
-No et deixaré
                    et diré el nom d'amiga.
La meva amiga: com un vaixell blanc.

I encar de nou la prenia en mos braços
-ja era el seu ventre més alt i més fort.
I a cada pit un vermell:
                                dues brases
com la punxada del llavi i del cor.

Del llibre "Ossa menor"

ENLLAÇ DE CONSULTA/COMPRA: POEMES DE MAR

EDICIONS PROA

Any d'edició: 2006

->Comprar/Consultar a Llibres.cat.

ENLLAÇ DE CONSULTA/COMPRA: L'IRRADIADOR DEL PORT I LES GAVINES

PROA
Col·lecció: "Les Eines",42

Any d'edició: 2005

->Comprar/Consultar a Llibres.cat.

COMPRAR O CONSULTAR: EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS: NOVA EDICIO A CURA DE JOAQUIM MOL AS

->Comprar/Consultar a La Casa del Llibre.

COMPRAR O CONSULTAR: AVANTGUARDISTA. MANIFESTOS, CAL.LIGRAMES I ALTRES POEMES

->Comprar/Consultar a La Casa del Llibre.

Un llibre que tracta sobre Joan Salvat-Papasseit:

COMPRAR O CONSULTAR: JOAN SALVAT PAPASSEIT : L'HOME ENTUSIASTA

Autors: Ferran Aisa i Remei Morros. Virus editorial

->Comprar/Consultar a La Casa del Llibre.

També recomanem el llibre de Postals a les filles tot i que no podem incloure un enllaç a cap fitxa. Aquestes són les dades:

POSTALS A LES FILLES

Joan Salvat-Papasseit. Edicions de la Magrana.

Un llibre sobre l'aproximació que Joan Salvat-Papasseit va fer a l'haikú japonès:

JOSEP MARIA JUNOY I JOAN SALVAT-PAPASSEIT: DUES APROXIMACIONS A L'HAIKU

Autor: Jordi Mas López

->Comprar/Consultar a La Casa del Llibre.

També podeu llegir la refrència a la tesi doctoral que va servir de base per aquest llibre sobre aquest estil japonès de poesia:

->Consultar tesi de Jordi Más López.