 |
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS |
| |
El poeta del mes |
| |
Juny de 2006
|
| |
|
| |
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
El poeta del mes
Juny de 2006
L'espai "El poeta del mes" del mes de juny de 2006
està dedicat a Vicent Andrés Estellés.
Cada dilluns del mes de juny publicarem una poesia d'aquest autor. |
| |
| Si voleu enviar una opinió sobre El poeta del mes
o sobre l'obra o la persona de Vicent Andrés Estellés
podeu enviar un missatge al Fòrum clickant
aquí. |
| |
Vicent Andrés Estellés |
|
Burjassot 1924 – València 1993.
Poeta molt prolífic que des del 1949 treballà com
a periodista a la premsa escrita al País Valencià.
Tota la seva obra poètica completa està editada
per l’editorial valenciana 3i4. La seva poesia es caracteritza
per un fort dramatisme existencial i sarcasme moral, una profunditat
eròtica i sentimental i una gran exuberància lingüística
i formal. Joan Fuster el definí com “el més
gran poeta català aparegut a València d’ençà
d’Ausiàs Marc”.
|
Poesies |
| |
| |
vii
direu de mi: retòric, propens a la mollesa, atent
a les efusions
eròtiques. parlareu de mi menyspreant
el meu brillant llatí.
direu: no ha aportat res, com no siguen certes amenitats
del catre.
però jo us assegure, solemnes fills
de mala mare, que deixaré
un senyal molt amarg i perdurable en la nostra literatura:
aquell
que clama contra l’excés
del poder i deixa
inerme la criatura, sota els turments de l’exili.
aneu a mamar tots!
Del llibre "Exili d'Ovidi" |
|
|
| |
| |
| |
| |
Els amants
La carn vol carn (Ausiàs Marc)
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la
nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una
orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu
ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.
Del llibre "Llibre de meravelles" |
|
|
| |
| |
| |
| |
V
pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.
analfabet, es diu això d’una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l’escolte
i l’entenc desdenyosament injust.
caldria matisar.
hom no pot dir analfabet impunement.
intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,
més endavant de roma,
i fins i tot em vas permetre anar a grècia.
com t’ho podria agrair, pare.
em recorde.
i tu, dempeus darrere meu.
jo escrivia, assegut a la taula,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.
de vegades em demanaves que et llegís allò
que jo havia escrit.
no ho entenies, però ho intuïes.
el meu llatí ja no era el teu llatí.
i callaves després.
ara,
mentre escric açò
et sent al meu darrere, a les meues espatles,
et tinc o et necessite.
per això he interromput un himne a venus
i t’he escrit açò molt devotament,
pare.
Del llibre "Horacianes, 1963 - 1970" |
|
|
| |
| |
| |
| |
V
Mire el llit, el meu llit, metàl·lic, a l’hotel.
Té, Françoise, l’estatura exacta del
pecat.
Considere els llençols i el cobertor, vermell,
i les parets verdoses i l’espill i el bidet,
i lleve el cobertor amb certa lentitud;
toque els llençols, humits, i blancs, i suavíssims.
Pense unes cuixes tendres, Françoise, pense un cos
d’aigua.
Pense el pes del ruixim, Françoise, i pense l’ègloga.
Del llibre "L'hotel París" |
|
|
| |
| |
Per facilitar la lectura del poema adjuntem la definició
d'Ègloga, segons el Diccionari de la llengua catalana d'Enciclopdia
Catalana.
Ègloga: f. poètica. Composició
del gènere bucòlic que idealitza la vida dels pastors
i, en general, la vida camperola. |
| |
| |
| |
Biel Barnils és l'autor d'aquest espai, que
també podeu seguir als blocs
TINTA
XINESA i Codi
de Barres.
Juny de 2006 |
| |
Referències |
| |
Llista d'enllaços i referències per poder aprofundir
en la vida i l'obra de Vicent Andrés Estellés.
>>>Enllac
a la pàgina dedicada a Vicent Andrés Estellés
a Lletra.
Lletra l'espai de literatura catalana realitzat
per la Universitat Oberta de Catalunya.
>>>Enllaç al lloc web escriptors.cat.
Pàgina dedicada a Vicent Andrés Estellés
a L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
>>>Vicent
Andrés Estellés a Mag Poesia
"Els temes de Vicent Andrés Estellés, en una
última reducció, tenen la nua elementalitat de la
vida de cada dia: la fam, el sexe, la mort."
(Joan Fuster).
Consulteu la pàgina dedicada a Vicent Andrés Estellés
a Mag Poesia.
>>>Vicent
Andrés Estellés a la Wikipèdia.
Comentari de la Wikipèdia, l'enciclopèdia oberta,
dedicat al poeta. |
| |
Enllaços de consulta/compra a obres
de Vicent Andrés Estellés |
| |
|
| |
|
| |
| |
|
|
| |
| |
Altres opcions de l'espai "El poeta
del mes" |
| |
| Si voleu enviar una opinó sobre aquest espai o l'autor
escollit podeu fer-ho al Fòrum, clickant
aquí. |
| |
Podeu consultar totes les edicions de l'espai "El
poeta del mes" en el següent enllaç:
Consultar tots els autors de
"El Poeta del mes". |
| |
| |
| |
El Fòrum de conversa de
CiutatOci.com |
Podeu donar la vostra opinió sobre aquesta
notícia o sobre qualsevol altra qüestió
al Fòrum de CiutatOci.com. Hi ha fòrums
sobre totes les seccions: art, còmic, cinema,
música, festes i tradicions, teatre, literatura.
Pots posar-te al corrent de moltes opinions i
notícies. Participa
en el Fòrum! |
 |
|
| |
|
|
| |
|
|