Escenes de guerra

Correm, correm,
que ens bombardegen!,
pregava la mare a les dues filles.

La filla gran tan sols
maldava per salvar
l’aixovar, el seu
(la petita mai no li va perdonar).

No sé si va ser aleshores quan,
al front, el promès de la gran rebia una bala
que, per poc, els deixaria sense futura nissaga.

La bala va arribar, també el bombardeig,
també la rancúnia de la filla petita,
que duraria tota la vida
o seria tan llarga com la pau fictícia.

De la bala en va romandre un monyó
a la cuixa d’ell, i per més que les bombes
no van deixar empremta en l’aixovar,
la rancúnia fraternal va niuar dia a dia.

Tots els protagonistes d’aquesta història
van morir decentment al seu llit, com calia.

També l’organitzador de les bombes,
de la bala, de la rancúnia de la filla
petita i, en especial, de la pau fictícia.

A vegades, penso que no hi ha justícia.

                       In Memoriam Monserrat Artigues i Isanta

Aprenentatge de Micol

El dia que vas morir

no vaig pensar gens en Rilke.

(No t'atorgaren temps

per cap més espina.)

Vaig aprendre a plorar:

m'acabaves de dibuixar

una nova geografia;

em començaves a guiar

cap al meu jo sencer,

fins a retrobar-nos,

potser, algun dia.

He plantat moltes roses

per tu, per si florien;

escric tots els versos

que no vas poder escriure;

t'invoco per dir

que tantes i tantes coses

no passarien.

El dia que vas morir...

l'obscenitat del sol,

la befa dels arbres,

el retret del teu bosc,

el llindar de l'altra riba,

aquell dia

                       In Memoriam Marià Vancells

Babilònia

Babilònia, ciutat destructora.
El que tu vas fer amb nosaltres,
d’altres ho faran amb tu...

                         Salms 137;9

La fe ja no mou muntanyes: dispara.
I el foc pot amistançar-se.

Qui diria que, pel ranxo,
els cacahuets són una menja?
Qui diria que llibres sagrats maten?

Des d’un pis de Sarrià,
el poeta, temptat d’oracle,
va ser ben explícit:

hi ha progrés material,
no pas moral,
els estoics ja ens avisaren.

Nota a peu de pàgina:
millor no llegir la premsa,
millor el mutisme dels telediaris.

Una vida humana és sagrada,
a vegades.

Del llibre "Variacions (work-in-progress)"

Bella dama coneguda

Us veig en una foto antiga:
éreu jove i bella
i dúieu el poeta, aleshores
infant, en braços.

L’escena era bonica
i amagava el déu salvatge :
divinitat abastament  venerada
per vós i la vostra nissaga.

El meu record d’aquella tarda
--d’aquella foto esgrogueïda—
us fa amb un bell capell i un avió
--de quan en deien aeroplà—de paisatge.

M’apreciàreu perquè jo l’estimava
i jo us volia per estimar-lo,
per fer més clares unes ombres
que m’enterbolien certes imatges.

També us hauria volgut salvar,
com a ell, de les grapes inevitables.
Volia tornar-vos al retrat on ell
era innocent i vós jove i mundana.

Tots dos desapareguéreu sense acomiadar-vos,
deixant-me només el record,
aquest caos on he de cercar, sola,
les persones per estimar-vos.

                                     In memòriam Amàlia Soler

Del llibre "A favor meu nostre "

DONASSES

Un recorregut per les grans figures femenines de la cultura catalana de la modernitat.

->Comprar/Consultar a Llibres.cat.

L'AMOR A BARCELONA

Poesia
EDITORIAL COLUMNA
Any d'edició 1998

->Comprar/Consultar a La Casa del Llibre.

MERCÈ RODOREDA I EL SEU TEMPS

Partint de la coneixença i el tracte, per no dir l'amistat, de Marta Pessarrodona amb Mercè Rodoreda en els darrers anys de la seva vida i d'una investigació exhaustiva en diversos arxius, Marta Pessarrodona va escriure el retrat d'un temps i d'un personatge, un llibre amè i personal que aporta elements biogràfics, alhora que contempla el convulsiu segle XX tant històricament com humanament.

->Comprar/Consultar a Llibres.cat.