 |
Marta Pessarrodona |
| |
La poeta del mes |
| |
Març de 2007
|
| |
|
| |
Marta Pessarrodona
La poeta del mes
Març de 2007
Marta Pessarrodona. Terrassa 1941. Poeta, narradora, assagista, dramaturga i traductora. Ha estat lectora d'espanyol a la Universitat de Nottingham, Anglaterra i comissària de l’exposició i seminari El Grup de Bloomsbury (Barcelona, 1986). Considera que la seva qualitat de vida es basa en la companyia d’una gossa o vàries i la pràctica d’algun esport civilitzat (tennis i golf). Estima algunes ciutats amb passió—Londres, Berlín, Buenos Aires, Zürich i Jerusalem—i sol viatjar sovint, com a conferenciant o com a poeta que llegeix la seva obra. Llegeix algunes llengües (alemanya, anglesa, francesa, italiana) i n’estudia d’altres (totes més l’hebrea). Diuen que és molt amiga dels seus amics i que cuina decentment. Entre les seves darreres publicacions: L’amor a Barcelona (Columna, 1998), poesia, del qual s’ha publicat recentment una selecció en versió castellana, El amor a Barcelona (Nova York. Letter Press Broadsides, Poetry Series, 13, 2005) en versions d’Alejandro Varderi. També ha publicat: Virginia Woolf in the Midlands (Londres. Anglo-Catalan Society, 2004), Caterina Albert: un retrat, amb fotografies de Pilar Aymerich (Institut català de la Dona, 2005), Mercè Rodoreda i el seu temps (Rosa dels Vents, Random House, 2005) i Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna (Destino, 2006). En teatre, D’altres veus en el mateix àmbit (estrenada al Palau de la Música el 2002) i El segle de les dones (estrenada al Liceu el 2003). Entre les seves darreres traduccions: Susan Sontag, Cap a Amèrica, i Davant del dolor dels altres, i Simone de Beauvoir, La dona trencada. Col·labora habitualment al diari Avui i a la revista El Temps.
|
|
Poesies |
| |
| |
| |
Escenes de guerra
Correm, correm,
que ens bombardegen!,
pregava la mare a les dues filles.
La filla gran tan sols
maldava per salvar
l’aixovar, el seu
(la petita mai no li va perdonar).
No sé si va ser aleshores quan,
al front, el promès de la gran rebia una bala
que, per poc, els deixaria sense futura nissaga.
La bala va arribar, també el bombardeig,
també la rancúnia de la filla petita,
que duraria tota la vida
o seria tan llarga com la pau fictícia.
De la bala en va romandre un monyó
a la cuixa d’ell, i per més que les bombes
no van deixar empremta en l’aixovar,
la rancúnia fraternal va niuar dia a dia.
Tots els protagonistes d’aquesta història
van morir decentment al seu llit, com calia.
També l’organitzador de les bombes,
de la bala, de la rancúnia de la filla
petita i, en especial, de la pau fictícia.
A vegades, penso que no hi ha justícia.
In Memoriam Monserrat Artigues i Isanta
Del llibre “Animals i plantes" (work-in-progress) |
|
|
| |
| |
| |
| |
| |
Aprenentatge de Micol
El dia que vas morir
no vaig pensar gens en Rilke.
(No t'atorgaren temps
per cap més espina.)
Vaig aprendre a plorar:
m'acabaves de dibuixar
una nova geografia;
em començaves a guiar
cap al meu jo sencer,
fins a retrobar-nos,
potser, algun dia.
He plantat moltes roses
per tu, per si florien;
escric tots els versos
que no vas poder escriure;
t'invoco per dir
que tantes i tantes coses
no passarien.
El dia que vas morir...
l'obscenitat del sol,
la befa dels arbres,
el retret del teu bosc,
el llindar de l'altra riba,
aquell dia
In Memoriam Marià Vancells
Eros més que Thànatos del llibre “Tria de Poemes” |
|
|
| |
| |
| |
| |
| |
Babilònia
Babilònia, ciutat destructora.
El que tu vas fer amb nosaltres,
d’altres ho faran amb tu...
Salms 137;9
La fe ja no mou muntanyes: dispara.
I el foc pot amistançar-se.
Qui diria que, pel ranxo,
els cacahuets són una menja?
Qui diria que llibres sagrats maten?
Des d’un pis de Sarrià,
el poeta, temptat d’oracle,
va ser ben explícit:
hi ha progrés material,
no pas moral,
els estoics ja ens avisaren.
Nota a peu de pàgina:
millor no llegir la premsa,
millor el mutisme dels telediaris.
Una vida humana és sagrada,
a vegades.
Del llibre "Variacions (work-in-progress)" |
|
|
| |
| |
| |
| |
| |
Bella dama coneguda
Us veig en una foto antiga:
éreu jove i bella
i dúieu el poeta, aleshores
infant, en braços.
L’escena era bonica
i amagava el déu salvatge :
divinitat abastament venerada
per vós i la vostra nissaga.
El meu record d’aquella tarda
--d’aquella foto esgrogueïda—
us fa amb un bell capell i un avió
--de quan en deien aeroplà—de paisatge.
M’apreciàreu perquè jo l’estimava
i jo us volia per estimar-lo,
per fer més clares unes ombres
que m’enterbolien certes imatges.
També us hauria volgut salvar,
com a ell, de les grapes inevitables.
Volia tornar-vos al retrat on ell
era innocent i vós jove i mundana.
Tots dos desapareguéreu sense acomiadar-vos,
deixant-me només el record,
aquest caos on he de cercar, sola,
les persones per estimar-vos.
In memòriam Amàlia Soler
Del llibre "A favor meu nostre " |
|
|
| |
Si ens voleu enviar una opinió sobre aquesta secció
o el poeta escollit podeu fer-ho al Fòrum, clickant
aquí o enviant un correu a onomatopeia@mesvilaweb.cat.
Biel Barnils, l’autor de la secció
El poeta del mes, també el podeu seguir al bloc literari
TINTA
XINESA i al d'opinions Codi
de Barres. |
| |
| |
Referències |
| |
Llista d'enllaços i referències sobre Marta Pessarrodona.
CONFESSIÓ PUBLICADA A LLETRA
Poesia de Marta Pessarrodona publicada a Lletra, l'espai virtual de literatura catalana de la UOC.
>>>Llegir Confessió a Lletra .
MAGISTERI TEATRE-MAG POESIA.
>>>Pàgina dedicada a Marta Pessarrodona a Magisteri teatre.
MARTA PESSARRODONA A DALTABAIX POÈTIC. Dos poemes publicats a Daltabaix poètic!
>>>Consultar Daltabaix poètic.
INSTITUT RAMON LLULL. NOVA YORK (2005). Enllaç en anglès de l'Institut Ramon Llull en unes jornades de cultura catalana a Nova York.
>>>Consultar la informació del Ramon Llull a Nova York. |
| |
Enllaços de consulta/compra a obres
de Marta Pessarrodona |
| |
 |
|
DONASSES
Un recorregut per les grans figures femenines de la cultura catalana de la
modernitat.
EDICIONS DESTINO
Col·lecció: "L'Àncora", 185
Enquadernació: Rústica amb solapes
Any d'edició: 2006
->Comprar/Consultar
a Llibres.cat. |
|
| |
| |
|
| |
| |
 |
|
MERCÈ RODOREDA I EL SEU TEMPS
Partint de la coneixença i el tracte, per no dir l'amistat, de Marta Pessarrodona amb Mercè Rodoreda en els darrers anys de la seva vida i d'una investigació exhaustiva en diversos arxius, Marta Pessarrodona va escriure el retrat d'un temps i d'un personatge, un llibre amè i personal que aporta elements biogràfics, alhora que contempla el convulsiu segle XX tant històricament com humanament.
ROSA DELS VENTS
Enquadernació: Rústica amb solapes
->Comprar/Consultar
a Llibres.cat. |
|
| |
| |
Altres opcions de l'espai "El poeta
del mes" |
| |
| Si voleu enviar una opinó sobre aquest espai o l'autor
escollit podeu fer-ho al Fòrum, clickant
aquí. |
| |
Podeu consultar totes les edicions de l'espai "El
poeta del mes" en el següent enllaç:
Consultar tots els autors de
"El Poeta del mes". |
| |
| |
| |
Març de 2007.
ciutatoci.com - Secció de llibres i literatura. |
| |
El Fòrum de conversa de
CiutatOci.com
|
Podeu donar la vostra opinió sobre aquesta
notícia o sobre qualsevol altra qüestió
al Fòrum de CiutatOci.com. Hi ha fòrums
sobre totes les seccions: art, còmic, cinema,
música, festes i tradicions, teatre, literatura.
Pots posar-te al corrent de moltes opinions i
notícies. Participa
en el Fòrum! |
 |
|
| |
|
|
| |
|
|
