XXXV

Em quedaré, si vols, per xerrar amb tu.
Em quedaré fins veure com t’adorms.
Només vull fer més llarga aquesta nit
i que ens envegin els estels gelosos.

Conec el gruix del teu desig tan tendre,
la passió que t’esgarrapa els ulls
i el que estimes del món que t’idolatra.
Conec la teva pell com una aranya
que s’hi passeja sempre amb un petó
de porcellana als dits. Conec el cos
que amagues rere l’ombra de la lluna.

Només jo puc tocar l’olor d’aquells
moments per les ferides que em solleven
i encara duc gotejant a l’esquena.

Després de l’últim bes ve un llarg silenci
plenes de flors les butxaques i estelles
a les mans. Jo, tossut, les rego encara.

Un cop t’he escrit, tothora et llegiré.

Del llibre “Contraban de silenci”

Renúncia

Espetega la nit a la finestra
i em sacseja la por de confessar-me
covard davant el vidre que m’astora.

Aquesta xafogor em tenyeix el cor
d’ensopides promeses sense pell
que es desfan amb el tacte de la pluja.

Desaré les mirades que no he fet
entre les ungles mortes del diumenge.
Duré a les mans l’empremta del desordre.

Ja no serveix de res badar el futur.
Tinc els records acostumats a perdre
i el desig aliat amb la memòria.

Del llibre “Intempèrie”

Mala sort

Els meus camins creuen els dits davant
la primera cruïlla i m’abandonen...
Sempre sol, sempre lluny, sempre de nit.

He decidit llançar uns quants mots enlaire
i encreuar els dits, també. Demà passat
farà anys que va néixer el meu silenci.

Aquell desconegut coneix el truc,
en canvi jo només puc posar els ulls
en blanc, com fa la casualitat.

El vent va a favor meu. No té cap mèrit
endevinar la porta d’emergència.

Del llibre “El melic de les teranyines”

L ’eco de les gavines

Estiro l’últim raig
de sol cap al racó
d’una cala d’estiu
on l’ombra tapa els ulls
als meus records inèdits.

Hi ha alguns instants de vida
que fan el mort i peixos
petits com grans de sal
que fan veure que dormen.

Quan són dos quarts de nou
les muntanyes s’engreixen
amb el desig d’ofendre
quatre esquitxos de sal
que jeuen als meus dits.

Començo a endevinar
el plaer de les coses
i sóc suau i destre
i, potser, sóc feliç.

Tímidament somric
sense que ningú vegi

que marxo d’amagat.
Hi deixo una penyora,
l’anell de compromís,
i una conversa a mitges
amb l’eco de la lluna.

Del llibre “Sota el perímetre del vent”

Silenci

La silueta de la por
s’ha establert a les meves parpelles
i ara obro i tanco les hores
amb ulls de falset,

sense aixecar ni un silenci.

Del llibre “Sota el perímetre del vent”

Intempèrie

Premi Betúlia de poesia 2004

->Comprar/Consultar a La casa del llibre.