Montse Assens

Si pogués et daria

Si pogués et daria,
            un cant de sirena amb gust de maduixa,
            el color blau del mar i l’olor del gessamí;

            la claror de lluna plena i un somriure de bruixa,
            el vol de l’ocell que t’empeny cap a mi;

            la fada del bosc, la frescor de la neu,
            la platja encantada somiada amb delit;

            el plaer del meu cos i el desig del teu,
            la son escapçada amb tu cada nit.

I jo em quedaria,
            amb l’instant del temps
            i les carícies del teu cos nu;

            i amb el teu bes,
            perquè res no tinc quan em faltes tu.

Del llibre "Primer llibre de poemes 2006

Poema publicat per primer cop a relatsencatala.cat ,  juliol de 2004

>>>Consultar a Relats en català

Buidor

Sento tanta buidor de tu
que fins i tot en somnis
m’és negada la tendresa.
Poemes i històries de Sherezade
que m’acompanyen cada nit.
M’endinso en els teus mots,
em passejo pels teus silencis.
Faig neteja de la bossa de records
cercant el poema perfecte
que dus tatuat al palmell de la mà.

M’alimentes somnis...
                        i després ets tu
                        qui em dius que no somiï?

Parets del país de les fades
que no puc travessar.
Anhels vehements,
gardènies  del racó del perfum,
secrets acariciats a l’illa de les boires
que ara gosen sortir a la llum.

Del poemari "Secrets acariciats entre silencis de boira"

Cristalls de pell

Esquinçant tots els cristalls de la pell
m’endinso nua a la fantasia.
Profano impunement un reguitzell
de secrets guardats per covardia.

Camino per carrers sense sentit
dubtant del camí a les cantonades,
traçant precises coordenades
perquè em portin a l’illa de l’oblit.

Deslligo espais perduts dins de la nit,
desprenent tota la incertesa,
la vida no em pertany tal com m’han dit.

Vitralls tatuats amb foc sobre el meu pit,
el bagatge que ara duc, ja no em pesa.
Polpa de mel, escric sense sentit.

Del llibre "Indigent, com jo" 2007

"Nong qua, nong qua"
(crema molt, crema molt)

La roba llisca per la pell
ensangonant el pensament
passiu de la inclemència.
La ignorància esquerpa
i el cor ple de preguntes
corren rere els cossos ofegats
que marquen la línia roja de la sendera.

Els braços en to de pregaria
es desfan del llast de pell cremada.

L'asfalt recull el cant de l’agonia.

El rostre, un poema de dol,
poema d'angoixa i crit
            i de súplica tremolosa.
Poema moribund.
            Gronxada follia
del món llatzerat.
            Pols del record
ocultat sota emblemes
            d'herois en combat.

Mans sacsejades d'uns braços en creu
del cos nu d'una donzella
                                               calcinada
que crida espaordida, "non qua, non qua".

Fa un instant jugava a nines,
i ara...
                        A la pell li cou l'abrasador napalm.

                                           *La nena de Vietnam, Phan Thi Kim Phuc, tenia 9 anys.
                                                         *La meva filla, avui ha fet 9 anys.

Del poemari inèdit  "Glops de sucre en un gibrell de lleixiu" 2008

Al meu amor tardorenc

Ja tinc taques a les mans.
Els anys se’m pronuncien
com petits misteris a frec de pell.
L’absurd desig de sobreviure
encén el cos caduc on estic ficada.
I abans que se m’endugui la calma,
decideixo reprendre
el camí de viure, altre cop,
aquest amor tardorenc
que m’ofereix el destí.

Del poemari inèdit,  "Al meu amor tardorenc" 2009-2010

Indigent com jo

Brosquil Edicions

->Comprar/Consultar a Brosquil Edicions

Emboscall

Llibre de poemes de diversos autors.

Any edició: 2006

->Consultar lloc web d'Emboscall