 |
|
Si diem que l'argument del llibre és
la investigació que fa un noi autista sobre l'assassinat
d'un gos, pensareu que és una bogeria de llibre.
Un autor que es vol fer notar amb un argument mai vist
però sense ni cap ni peus. I no és així.
L’autor , Mark Haddon, va treballar amb persones
que patien deficiències físiques i mentals
i és autor de molts llibres per nens. No obstant
aquest no és un llibre per nens, ni un llibre
que descrigui cap tipus de problema de conducta. És
un llibre molt ben escrit que ens fica totalment en
el punt de vista d’un noi que té una
forma d’autisme lleu i al mateix temps una gran
capacitat de raonament i de concentració. No
és un llibre trist, ni compassiu al contrari.
La visió del món del protagonista ens
arrossega en un cas que des de fora pot semblar irrellevant
però que us absorbirà completament.
No feu cas a tots els prejudicis que podeu tenir
sobre el tema o l’argument i llegiu-lo. Feia
temps que no em sorprenia i m’agradava tant
un llibre. A més, si sou experts en matemàtiques
i voleu opinar sobre l’enigma de probabilitat
que planteja el protagonista en un dels capítols
envieu la vostra opinió al Fòrum de
CiutatOci. Jo que no sóc molt bo en probabilitats
encara no ho veig clar del tot i agrairia alguna explicació
racional.
|
