| Kurtz, en el moment de morir, crida amb una
veu sense vida: l’horror, l’horror. Si no heu
llegit “El cor de les tenebres” de Conrad, potser
heu vist el general Kurtz d’”Apocalipsi Now”
cridar les mateixes paraules. El propi autor de l’horror
intenta descriure o advertir de l’abisme del que ha
fet o del que ha ajudat a fer.
Els tres llibres que vull recomanar són precisament
tres finestres a l’horror més bestial que el
ser humà pot portar endavant. Crueltat extrema entre
veïns, entre persones que convivien juntes. Ja adverteixo
que no són llibres per a tots els públics,
ni per passar una estona entretinguda. Són llibres
durs de pair i així s’han de plantejar abans
de llegir-los.
El primer precisament es diu Veins (no hi ha que jo sàpiga
traducció al català del llibre i per tant
serà “Vecinos”) i explica
l’extermini que van cometre la meitat dels habitants
d’una població polonesa vers els seus veïns
jueus un dia de Juliol de 1941. Mil sis-centes persones
mortes en uns assassinats artesanals en els quals els nazis
alemanys només van ser espectadors, potser fins i
tot sorpresos. Aquest llibre va causar una gran commoció
a Polònia i forts debats sobre el comportament de
la població polonesa amb els jueus durant la segona
guerra mundial. Es pot dir que l’historiador autor
del llibre Jan T. Gross no és la persona més
popular del seu país.
El segon dels llibres és més recent, també
explica una història més propera en el temps.
Es tracta d’”Una temporada de machetes”,
un llibre on els mateixos autors de les matances de tutsis
en el genocidi de Ruanda expliquen les seves experiències.
És un relat fred, quotidià com un llibre d’entrevistes.
Matar es va convertir en una feina quasi com qualsevol altra.
L’última de les tres històries explica
una matança més antiga, una història
que és quasi una novel·la en si mateixa. Es
diu “La tragedia del Batavia”
i conte els fets que van conduir a un motí en un
vaixell holandès “El Batavia” l’any
1629 després d’un naufragi. Els supervivents
es van refugiar en unes illes. Allà va començar
l’horror guiat per Jeronimus Corneliszoon que a més
d’un líder va demostrar ser un autèntic
psicòpata. Aquest relat de llarga durada, unes sis-centes
pàgines, és també un retrat de la societat
d’aquell temps amb curioses descripcions de detalls
que ara ens poden semblar inversemblants i també
una bona novel·la de viatges.
|
El Fòrum de conversa
de CiutatOci.com
|
Podeu donar la vostra opinió sobre
aquesta notícia o sobre qualsevol
altra qüestió al Fòrum
de CiutatOci.com. Hi ha fòrums sobre
totes les seccions: art, còmic, cinema,
música, festes i tradicions, teatre,
literatura.
Pots posar-te al corrent de moltes opinions
i notícies. Participa
en el Fòrum! |
 |
|
| |
|
|
