"Tu tries." Una veu segura, acostumada a imposar condicions; a fer que la por o els dubtes sacsegin la capacitat de decidir fins a fer-la miques. "Si vols recuperar els teus quadres, només m'has de donar el Cranach." El Cranach. Me'l sé de memòria. Tanco els ulls i el veig. Sense ombres. Amb la nitidesa dels somnis: les tres figures, el paisatge escarpat, els núvols amenaçadors. "Tu tries. Però no t'ho pensis gaire, que no tinc tot el temps del món." Paraules que ofeguen les últimes escletxes d'aire respirable, que pesen com una llosa. Després, va tancar la porta a poc a poc, com si encara no hagués arribat l'hora de fer soroll per intimidar-me. Quan n'hi havia prou amb l'esguard per notar una esgarrifança a l'esquena.
Aquesta ressenya literària és una col·laboració
amb Llibres.cat
Comentaris i opinions
1.-rosa maria (sentmenat). [08/02/2010]
Es molt tendre......m'ha agradat molt!!!!!
Enviar un comentari
Nota: no s'admeten comentaris insultants, ni afirmacions que puguin
implicar calumnies cap a persones o entitats alienes a la publicació.
Les crítiques són benvingudes, però els comentaris amb formes insultants
o difamatòries no seran publicats.
Opina al Fòrum: si vols opinar
sobre altres temes o obrir una nova proposta fes servir el Fòrum
de conversa. Vols enviar una proposta o una opinió? Fes
click aquí.
