I, per acabar, l’ex-guitarrista de Blur, Graham Coxon que, pels qui es van quedar, va fer esclatar els timpans més delicats. Això si, canvi i augment de públic. Cançons del seu nou Lp que, en directe, van fer fugir a més d’un.
El segon dia la principal actuació va ser la del símbol pop nacional per excel·lència, Los Planetas. Ple total i és que els granadins sempre omplen i són un punt segur a qualsevol festival.

Per últim, un altre gran actuació molt esperada a Barcelona, els Tindersticks. Abans remarquem la curta però interessant actuació dels Low. Llàstima que el cantant no estigués cent per cent, no va ser dels seus millors concerts de ben segur. Es sentia més a la gent que a ell i ni es van poder disfrutar gaire ni ells van poder gaudir gaire tampoc. El concert dels Tindersticks va seguir la seva línea de sempre. Admirable la humilitat del cantant, Stuart Staples, que va captivar amb cançons com “Patchwork”, “Travelling Lights” o “She’s gone”. Cap a la meitat del concert ja es feia el repertori un poc reiteratiu i el violí va perdre l’efecte sorpresa que tenia al principi. Tot i això van fer un bis on demostraven el seu sentit de l’humor quan Staples va haver de començar la cançó tres vegades perquè no hi trobava el to correcte. Una bona alternativa al partit de futbol que es celebreva aquell dia.
En definitiva, un proposta amb moltes sorpreses que esperem que segueixi la mateixa línea l’any proper.