Museu de la música
L'Auditori
El mes de març de 2007 el Museu de la Música va obrir de nou les seves portes al públic a L’Auditori, amb una presentació totalment renovada de les seves col·leccions d’instruments i documents musicals.
El Museu de la Música està situat de l’edifici de L’Auditori dissenyat per Rafael Moneo. Al segon pis hi ha les sales d’accés al públic general. La part expositiva, adreçada al públic general inclou: la sala de l’exposició permanent, la sala dels músics catalans, la sala d’exposicions temporals, i la sala d’interactius. Al tercer pis es troba l’Espai de Documentació i Recerca.
L’exposició permanent es presenta al públic a partir de dos eixos principals: un recorregut audiovisual anomenat “Orpheus” amb la mostra d’una selecció de més de 500 instruments musicals i l’exposició “La permanència del so” al voltant de la llanterna.
Per a les persones que visiten el museu amb nens pot ser especialment entretinguda la Sala d’interactius, espai situat a la sortida del recorregut pel museu, per a que el visitant pugui manipular instruments, objectes, maquetes i jocs interactius que volen donar resposta a la pregunta: Per què sona?. Descobreix els principis físics del so i com es genera la vibració dels cossos. Mostra les característiques que el defineixen -altura, intensitat i color- i com a partir de la combinació d’aquests paràmetres s’arriba a la creació musical. Finalment, aproxima al món dels instruments definint els elements comuns que permeten comparar-los i classificar-los.
L'entorn del museu
Rafael Moneo va concebre l’edifici de L’Auditori seguint l’estructura de l’entramat de les illes del Pla Cerdà, en una zona –les Glòries- que per Ildefons Cerdà havia de ser el centre geogràfic del seu projecte de ciutat. Des de fa uns anys, els voltants de la plaça de les Glòries estan en procés de transformació i reurbanització, amb projectes arquitectònics encarregats a firmes de prestigi internacional. Al costat mateix s’hi troben el Teatre Nacional de Catalunya, obra del Taller de Arquitectura de Ricardo Bofill, i la Torre Agbar de l’arquitecte francès Jean Nouvel, avui ja una de les imatges que identifiquen l’skyline de la ciutat. Just per sobre de la plaça de les Glòries, l’edifici de totxo vist de la Farinera del Clot ens parla del passat fabril dels segles XIX i XX i els nous usos del segle XXI. Hi ha tres edificis en projecte: el Museu del Disseny de l’equip Bohigas/Martorell i Mackay, un hotel de Dominique Perrault, i l’Edifici Ona de Federico Soriano.
Història del Museu i de les col.leccions
Gènesi (1921-1946)
La història de les col·leccions del Museu de la Música de Barcelona s'inicia l'any 1921 quan la Comissió Municipal de Cultura accepta la donació oferta per un grup de prohoms barcelonins amants de la Música, per iniciar el projecte d'un nou Museu del Teatre, la Música i la Dansa.
Aquesta primera col·lecció aviat s'incrementà amb noves donacions i la major part dels fons es van destinar el 1931 a l'Institut del Teatre. El 1932 es féu la cessió en dipòsit a la Junta de Museus de Barcelona de la important col·lecció d'instruments de Música antics promoguda per Orsina Baget de Folch, la qual engrandí i enriquí substancialment la inicial. Fou aleshores quan la Junta de Museus decidí fundar un petit Museu d'Instruments de Música ubicat en el que havia estat pavelló de l'ex-casa reial d'Espanya al Parc de Montjuïc (Exposició Internacional de 1929), i que per a l'ocasió es va anomenar Pavelló Albéniz, Museu d'Instruments de Música Antics, en record i homenatge permanent al gran músic nascut a Camprodon. (És per aquest llegat històric que avui encara el coneixem com palauet Albéniz).
Inauguració del Museu al Conservatori (1946-1980)
L'adveniment de la Guerra Civil espanyola aturà el projecte i fins al 1946 Barcelona no pogué veure el naixement de l'anhelat Museu de la Música, que es va allotjar a l'Escola Municipal de Música al carrer del Bruc de Barcelona, convertit ja en Conservatori Superior. És, doncs, sota la presidència de l'alcalde Miquel Mateu i Pla i del tinent d'alcalde Tomàs Carreras i Artau que el 29 de maig de 1946 s'inaugurà el museu dirigit per l'insigne professor Josep Ricart i Matas.
La decisió d'instal·lar-lo a l'escola de Música responia als objectius fundacionals del seu plantejament científic i museològic: el museu com a eina complementària en la tasca docent de les aules de música, com a promotor de la recerca científica entre els estudiosos, i com a divulgador del fet musical, tot considerant-lo, amb paraules de Tomàs Carreras i Artau: "Un instrument eficacíssim per ajudar a reconstruir les sèries i els processos dels moments musicals, un assumpte de la història de la música, la qual en cap cas es pot desentendre de la Història General de la cultura o de la particular dels diversos pobles". De la primera època de la col·lecció són remarcables les donacions realitzades per músics i la resta de societat civil de Barcelona i Catalunya, les quals demostren l'interès i la resposta que institucions com la nostra podien promoure: la col·lecció inicial d'un centenar d'instruments es triplicà només en els primers tres anys.
Fou així com, al costat de les primeres col·leccions i de la magnífica d'instruments antics Folch i Torres - Baget (la compra definitiva data de l'any 1947) s'hi aplegaren fons i altres peces singulars representatives de la cultura europea; per la seva part, les expedicions als països i cultures llunyans promogudes per l'aleshores director del Museu Etnològic, August Panyella, i Eudald Serra durant les dècades de 1950 i 1960 aportaren una representació molt considerable de les cultures africana, de l'orient llunyà i llatinoamericana. L'any 1969 la col·lecció principal comptava ja amb 966 instruments. Un any després, el 1970, s'adquirí la que coneixem amb el nom de col·lecció Arellano, un fons molt complet de fonògrafs i gramòfons.
El Museu de la Música al palau del baró de Quadras (1980-2001)
Com a conseqüència del creixement del Conservatori, el 1980 el museu es traslladà al palau Quadras, un edifici modernista de l’arquitecte Puig i Cadafalch, que havia estat habitatge del baró de Quadras. El museu exposà les seves col·leccions conservant les estructures originals i tota la riquesa i autenticitat de l’exhuberant decoració modernista de la planta principal. Sota la direcció de Romà Escalas i Llimona, la reinauguració oficial del Museu de la Música, l'11 de febrer de 1983, suposà la possibilitat de construir un discurs museogràfic més complet i poder donar una major obertura del museu a la ciutat, iniciant una programació pública d'activitats i serveis dirigits als diferents públics.
La col·lecció d'instruments s'exposà organitzada segons la seva naturalesa acústica i producció sonora, el que tots coneixem com grans famílies dels instruments musicals.
El catàleg complet de la col·lecció d'instruments es publicà l'any 1991, sota la direcció tècnica de Romà Escalas. El primer catàleg del museu presenta els més de 1.300 instruments arribats, en una edició que fou felicitada per la seva qualitat científica. La publicació suposà un pas endavant pel que fa a la normalització de la terminologia i dels instruments musicals, i també per l'adopció dels criteris més universals de classificació sistematitzada de les famílies instrumentals. Representava alhora el reconeixement explícit als conservadors i responsables dels més de quaranta anys d'història de la col·lecció.
El 1996, i com a acte principal de celebració del cinquantenari del museu, s'organitzà l'exposició "Els nostres luthiers, escultors del so" dedicada a l'art de la construcció dels instruments. Des de l'especificitat del contingut tractat i a través de les nostres col·leccions, l'exposició presentava la figura del luthier i el seu art, reivindicat com a artífex del so i agent indiscutible que complementa en la creació musical el cicle singular de compositor-intèrpret-luthier. Representà, alhora, el reconeixement internacional dels luthiers hispànics per part del col·lectiu internacional d'experts.
Paral·lelament a l'enriquiment i l'evolució de la col·lecció d'instruments, l'arxiu històric del museu ha rebut fons biogràfics particulars de músics nostres, amb documents històrics de gran valor, entre els quals cal anomenar especialment el Fons Isaac Albéniz, el Fons Enric Granados, i el de Joan Manén.
El 2001, el Museu de la Música a la Casa Baró de Quadras tancà les seves portes al públic, per preparar les col·leccions cara al nou projecte museològic i museogràfic a l’edifici de L’Auditori de Barcelona.
El Museu de la Música a L’Auditori (2007)
El març del 2007, el Museu de la Música ha obert de nou les seves portes al públic a L’Auditori, amb una presentació totalment renovada de les seves col·leccions d’instruments i documents musicals. |
