EL MÈTODE GRÖNHOLM
DE JORDI GALCERAN
El dia 9 de març de 2005 un article de Santiago Fondevila
a La Vanguardia parlava de l’èxit del Mètode
Grönholm. Es representa a Barcelona amb el teatre ple, al
mateix temps que a Madrid, i aviat a altres països. A més,
també es prepara una versió cinematogràfica.
Quin és el motiu d’aquest èxit? Segons sembla
ni l’autor s’ho esperava.
Segur que hi ha molts motius que expliquen l’èxit
del Mètode Grönholm. Un dels motius és la forma
com es combinen els diàlegs. L’obra mai perd interès,
mai perd tensió. Aquesta capacitat per encadenar els diàlegs
mantenint a l’espectador en tensió ja la vam poder
veure a Paraules Encadenades. Per a mi però, el principal
motiu és que l’obra genera empatia. Potser sense
tenir-ne consciència, l’autor ha sabut crear una
obra sobre un fenomen no només actual, l’arbitrarietat
de molts processos de selecció de feina, sinó present
i angoixant en algun moment de la vida de moltes persones. I les
coses que angoixen, un cop s’han processat en forma d’un
bon guió, fan riure. Ha creat una obra que es podria interpretar
sense problemes a Barcelona, a Madrid, a Nova York o a qualsevol
societat industrialitzada, i les actituds dels personatges s’entendrien,
i les situacions cruels ens farien riure. És una comèdia
d’humor negre sobre el món laboral, un món
laboral que cada dia és més universal en les seves
formes. No cal ser un executiu per haver vist procediments de
selecció, que al menys vistos exteriorment, són
absurds. I bàsicament, iuppies o no, els protagonistes
del mètode Grönholm són un grup de persones
que busquen feina i lluiten per aconseguir-la. La seva prepotència
aparent, i el fet que siguin directius ens permeten distanciar-nos,
però al mateix temps sentir-los pròxims. Algunes
referències a la vida quotidiana i naturalment escollir
uns bons actors acaben d’arrodonir una feina molt ben feta.
Esperem que la versió cinematogràfica, que és
més una adaptació que una reproducció fidel
de l’obra, sàpiga mantenir la tensió dels
diàlegs i, sobretot, l’empatia.
Si encara no l’heu vist, us aconsellem que aprofiteu el
temps que queda a Barcelona, a Madrid o a la gira que farà
per Catalunya abans no arribi la versió cinematogràfica.
|
