STABAT
Sala Beckett (Barcelona)
Del 3 al 6 de Novembre de 2005
A continuació publiquem més informació
sobre una de les obres que es presenten al festival Stabat a
la Sala Beckett i les opinions de la música i el text
dels seus propis autors.
música, direcció i espai sonor
xavier maristany
text original i llibret
víctor sunyol
Durada: 1 h (en català). 15 euros
STABAT, la música
Des del moment que en Víctor Sunyol em va ensenyar
l'Stabat, vaig saber que allò també seria un concert.
Ni l'Stabat ni jo teniem alternativa: el text se "sent"
i, a més, planteja, a manera de doble o triple horitzó,
temes que em són essencials: la mare, enfront del seu
fill mort però, alhora, el poeta davant "el cadàver
que és la llengua" i, en definitiva, l'existència
com a record permanent, remor somorta. Stabat no "parla"
de la mort, del no-res, sinó del temps infinit del record,
d'una absència.
El tractament de la veu serà el més ampli possible,
buscant no només el registre "normal" de cada
intèrpret, sinó també altres sonoritats,
com ara respirar, riure o plorar. I, sobretot, cantar. El concepte
escènic està entès, doncs, com una totalitat,
i la participació activa dels intèrprets és
essencial. Ningú no cantarà o tocarà sense
més. No volem dels intèrprets només la
veu sinó un "estar" a escena, i moltes altres
coses: la parla, el moviment, la manipulació de petits
objectes.
Conceptes com la ingravidesa, l'aigua o la fragilitat estan
presents en tots els elements que componsen STABAT: text, escenografia,
música, moviment i imatges esdevindran un tot, un concert.
Un espectacle arriscat, contemporani i alhora molt visual i,
per tant, amb clara voluntat d'arribar a tothom i a tot arreu.
STABAT està instrumentat per a tres veus femenines –dues
sopranos i una mezzo-, una actriu, síntesi i entorn sonor
electroacústic.
xavier maristany
STABAT, el text
Stabat (Barcelona, ed. Proa, 2003), parteix d’una imatge
i d’un text d’origen religiós i porta a una
dimensió més general i abstracta en el camp del
pensament i la reflexió sobre la condició humana
i en el camp estètic. La imatge inicial és la
imatge de la Pietat, la mare amb el fill mort als braços.
Aquesta imatge és identificada amb la imatge de l’home
contemporani davant d’ell mateix, davant del mirall, observant
la seva veritable naturalesa: un cadàver. I per altra
banda s’assimila a la poesia davant del cadàver
de la llengua, en vinculació a les poètiques contemporànies
de desconfiança en el llenguatge.
El text de partida és el poema Stabat Mater (s. XIII),
atribuït a Jacopone di Todi, que és el text base
de totes les composicions musicals del mateix nom. El llibre
segueix els vint tercets del text i cada unitat es configura
com una glossa a un d’ells. Al llarg del llibre es va
abandonant la referència literal i se’l pren com
a referent per la idea abstracta que conté. Se’n
conserva l’essència i es segueix de manera més
conceptual, a la vegada que l’escriptura del llibre també
pren aquest camí.
Lògicament, STABAT no pren tot el text del llibre com
a base, sinó que hem volgut crear un recorregut textual
amb tres objectius: 1. que sigui fidel al llibre i al seu esperit,
2. que sigui autònom i que contingui un discurs propi,
coherent i complet i 3. que s’adeqüi (en el seu ritme,
els canvis, els tons...) al concepte musical i teatral de la
peça.
víctor sunyol
Informació i imatges sobre Stabat subministrada per
Comedianet
