COMUNICAT DE SÈMOLA TEATRE
Companyia Sèmola Teatre
Fina Solà i la companyia Sèmola Teatre volen agrair
molt sincerament totes les mostres de suport que han rebut d’ençà
la mort del director de la companyia, Joan Grau, de totes aquelles
persones que han donat el seu condol i que també han rebut
la notícia amb tristesa.
En part gràcies a aquest suport, han decidit continuar
la gira d’enguany amb el seu darrer espectacle “ENLLOC
COM A CASA “.
Els dies 2 i 3 de setembre la companyia actua a Heerlen, Holanda.
El dia 10 de setembre representen a la Fira de Tàrrega
a les 22:00h i a la 1 de la nit.
I el 17 de setembre al Festival Internacional de Mim a Sueca,
València.
Hi ha altres actuacions previstes pendents de confirmació.
Amb tot, agrair de nou tots els mails i trucades que han rebut
que demostren l’estimació que molts sentien cap a
en Joan i la companyia.
A continuació us adjuntem el resum del darrer espectacle,
“ Enlloc com a casa” per a la vostra informació
que va escriure el Joan Grau poc abans de l’accident.
Una abraçada!
Sèmola Teatre
TEXT D’ENLLOC COM A CASA
La idea i ganes de fer aquest espectacle, neix d’un costum
una mica maniàtic. Confesso que de vegades em paro davant
d’un bloc de pisos en construcció, i m’imagino
qui, com i quants hi viuran a cadascun dels pisos que de moment
només ens ensenya l’esquelet. És un decorat
perfecte per imaginar-se les situacions mes inversemblants dels
futurs inquilins.
Doncs res més que això és el que fan els
protagonistes d’Enlloc com a casa. Bé. S’ho
imaginen i ens ho representen. Dotze obrers de la construcció
un bon dia utilitzen les eines i l’edifici de quatre plantes
que a poc a poc van aixecant, per convertir-se en efímers
habitants d’uns apartaments que no tenen ni idea de qui
seran els propietaris de les claus. Durant aquella estona ells
seran els propietaris.
Utilitzant cada racó de l’estructura, aquest personal,
desgrana situacions que de ben segur reconeixerem en el nostre
propi hàbitat. Metàfora del nostre temps, de la
vida moderna que fa que ens matem per aconseguir el títol
de propietari d’uns quants metres quadrats i ja està:
felicitat eterna. Des de l’entresol fins a l’àtic
i tot l’edifici viu de convivència, el llenguatge
irònic i poètic de SèmolaTeatre, ens suggereix
un viatge per les entranyes de la soledat. Una reflexió
en potents imatges de com ens ho muntem per viure en llocs tan
carregats de gent i sentir-nos cada vegada mes sols. La soledat
com a eix que uneix uns personatges que, com l’edifici,
es troben en construcció. Aquí no hi trobem parquet,
ni ascensor, ni acabats de luxe, ni hi toca el sol tot el dia.
Aquí només hi trobem uns humils treballadors que
amb quatre totxanes i un parell de carretons ens fan teatre. Un
teatre però, molt real. El d’anar construint un petit
paradís per algú que pugui cridar ben fort: Enlloc
com a casa!, xaval. O no.
Joan Grau.
Sèmola Teatre. |
